La Vanguardia (Català) - Culturas

La distància entre dir i fer

Simonetta Agnello Hornby ens situa al Palerm del 1942 amb la història d’una família siciliana que experiment­a la fi del feixisme i l’inici de la vida moderna

- ADA CASTELLS Planta noble

Simonetta Agnello Hornby va néixer a Palerm. Si bé el lloc de naixement dels escriptors sol ser una informació que oferim de passada (de vegades dins d’un parèntesi matusser), en el seu cas és una dada fonamental. L’autora ha fet del seu lloc de procedènci­a un distintiu de marca, potser perquè des de jove se’l mira amb certa distància i n’ha pogut olorar l’atractiu que desprèn per als lectors de fora. Llicenciad­a en Dret, Agnello Hornby va estudiar a Anglaterra i als Estats Units i, des del 1972, viu a Londres, on ha exercit d’advocada. Si mai es fa un estudi sobre els advocats i la seva tendència a escriure llibres bestseller­ians, l’autora britanicos­iciliana hi haurà de tenir una entrada rellevant. La seva primera novel·la, La Mennulara, ja va rebre aplaudimen­ts i premis, i després tot ha estat repetir el retrat de la vida siciliana: la diferència de classes, els entrellats familiars, la violència, els cannoli, el catolicism­e... L’autora se serveix d’un esquer folklòric remarcable, un typical Palermo descarat, amb dialectali­smes inclosos, encara que val a dir que també va publicar fa anys un llibre dedicat a la seva ciutat d’adopció: Mi Londres.

Planta noble és el segon lliurament d’una nova trilogia que va començar amb Café amargo. Ens situa a Palerm, l’estiu del 1942. Hi ha una guerra mundial de rerefons, però aquí la guerra que presenciem en primer pla és la de la família Sorci. El seu pal de paller, el baró Enrico Sorci, s’està morint i pensa en la història recent de la seva família que, com era de preveure, està plena de tensions, secrets, vicis i, potser, alguna virtut. Esperant la notícia de la mort del baró i la seva herència, els familiars es reuneixen al voltant de la taula per a un dinar multitudin­ari que se celebra al pis noble del Palazzo Sorci.

Agnello Hornby no ens n’estalvia detalls perquè en puguem veure i olorar la tensió de l’atmosfera. A fora, les bombes posen fi a una època d’esplendor feixista, a dins un altre món decau, el de la família patriarcal on les dones són carn per al plaer i només les més astutes poden sobreviure. També els fills estan marcats pel destí i els seus capricis. Si vas néixer abans, tens més drets. Si ets il·legítim, espavila. La felicitat tampoc te la garantirà el lloc que ocupes.

La novel·la va del 1942 a la dècada dels cinquanta, és a dir, retrata un món que s’acaba, però també un que neix: una etapa crucial de la història italiana, en què la política, l’Església i la màfia es troben per reconstrui­r i construir el que encara és el present del país. Agnello Hornby crea diverses veus per explicar-ho, totes elles introspect­ives i que, per tant, generen comprensió, com si en llegíssim els seus diaris personals. Ens podem posar a la pell d’un baró moribund, d’un bastard ressentit, d’un hereu acomplexat, d’una dona abandonada...

A les primeres pàgines se’ns pot fer antipàtica la veu tan prepotent del baró, que només utilitza les dones, les femmine, en diu, per saciar-se al llit o perquè en tinguin cura. No és fins ben avançada la narració que les dones deixen de tenir un paper tan secundari. Fins a la pàgina 139 no sentim la veu d’una d’elles en primera persona, la nora més jove del baró. Abans ja havíem vist una femmina de la família, una altra nora, que desaprova que un nebot massa jove s’hagi assegut a la taula dels adults. Naturalmen­t la culpa és de la mare, que el consent.

La gràcia de la novel·la és que cada membre de la família explica en primera persona què pensa dels altres i després comprovem el seu grau de coherència. No és el mateix el que un es diu a un mateix i el que fa de cara als altres. Tots són molt complexos, tots són molt covards o molt inconscien­ts, tots estan tràgicamen­t interconne­ctats. I per no perdre’ns en el marasme de Sorcis, l’índex de personatge­s principals de l’inici del llibre ens rescata entre tanta polifonia. Els amants de les nissagues i les seves tafaneries ho agrairan. |

El sistema patriarcal decau i política, Església i màfia es troben per reconstrui­r el que encara és el present italià

Simonetta Agnello Hornby

TUSQUETS. TRADUCCIÓ: CARLOS GUMPERT. 364 PÀGINES. 21 EUROS

 ?? ........ ARXIU ?? L’autora va rebre una beca Fullbright i es va llicenciar com a advocada, especialit­zant-se en violència domèstica
........ ARXIU L’autora va rebre una beca Fullbright i es va llicenciar com a advocada, especialit­zant-se en violència domèstica

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain