La Vanguardia (Català) - Culturas
Puig, retorn al futur
Seix Barral publica vuit novel·les de l’autor argentí, censurat retrofuturista i trencador de convencions, l’obra del qual continua desafiant avui dia
Els llibres
El beso de la mujer araña
La traición de Rita Hayworth
PRÒLEG DE CAMILA SOSA VILLADA
The Buenos Aires Affair
Cae la noche tropical
De Manuel Puig (General Villegas, 1932Cuernavaca, 1990) s’ha dit que venia del futur, i ara que aquell futur ha arribat, continua semblant del futur, ergo la seva modernitat no ha caducat, és avançat i desafiador fins i tot per avui. Va ser un planeta estrany al seu dia, però si es descobrís demà no causaria menys sorpresa. La ironia és que va construir la seva poètica a partir de materials que es mouen entre la nostàlgia i el risible, estrelles distants com els melodrames de Hollywood, les telenovel·les, els fulletons, les xafarderies de revista setinada... però les possibilitats narratives dels quals va redefinir amb unes ulleres de llarga vista de què el disseny complet pot ser que es desxifri al segle XXII. Vist així, potser va ser un retrofuturista, un individu que va construir una màquina del temps que només viatjava cap endavant –una novel·la temàtica i formalment dislocada del seu moment històric– però el combustible de la qual eren fantasmes pretèrits (els mecanismes dels gèneres populars i avui extenuats de la cultura de masses).
La recuperació de Seix Barral de les seves vuit novel·les –de la primera, La traición de Rita Hayworth (1968), una venjança contra el provincialisme asfixiant de la seva infantesa que troba en el cinema un punt de fuga però també una trampa, a l’última, Cae la noche tropical (1988), o la xafarderia com a subterfugi per ocultar la desolació sentimental pròpia– permet entrar en un parc recreatiu on cada atracció provoca reconeixement i desfamiliarització, on els somnis i el terror, la fantasia i l’espant, es toquen i es confonen. Passions destructives, preferències sexuals silenciades, l’exili, la violència emocional i política, la impostura, la malaltia, els jocs de dominació, la solitud... La centrifugadora de Puig no tolera teixits senzills i el programa que els aglutina acudeix a una varietat de fonts documentals: tangos, diàlegs cinematogràfics, diaris íntims, cartes, expedients, converses, desviacions mentals, cançons...
Tècnicament va ser un explorador voraç, retorçant els gèneres (la novel·la psicològica, la novel·la policíaca, el thriller, el fulletó...), reproduint la parla quotidiana, renunciant per sistema al narrador en tercera persona, desplaçant sense parar el focus narratiu, arribant a aixecar novel·les a partir de les transcripcions de les entrevistes concedides per un paleta a Río i un universitari que va conèixer en una piscina de Nova York... Sense pretendre-ho va ser més postmodern que qualsevol coetani de mires avantguardistes exercint a l’altre costat de l’Atlàntic.
El molt variat perfil de prologuistes a aquestes reedicions no només és prova del do de l’autor per interessar sensibilitats molt heterogènies –el seu ascendent ja va ser reconegut per autors com Murakami o Foster Wallace– sinó que, per poc que coneguem l’obra de ficció d’alguns dels signants –i aquí destacaria noms com els de Paulina Flores, Bob Pop, Tamara Tenenbaum, María Dueñas i Camila Sosa Villada–, ens ofereixen pistes sobre l’univers literari de l’homenatjat. Net d’un anarquista barceloní que no va encaixar mai en una Argentina que va repudiar la seva homosexualitat i el seu compromís polític amb l’esquerra, que va censurar la seva obra i que el va empènyer a l’exili; estudiant de cinema a Roma que aviat va entendre que el més profitós del mateix era l’educació sentimental que li havia servit i la possibilitat d’experimentar al paper amb el seu llenguatge; repudiat per bona part del boom llatinoamericà i de la crítica acadèmica per considerar que traficava amb el sentimentalisme i la cursileria, Puig es va definir com un defensor de la llibertat individual a qui li interessava revelar les impostures, simulacions i ocultacions que ens danyen profundament, mentre bastia ponts afectius i trenava vincles emocionals entre desconeguts, tot això amb l’objecte de combinar el plaer de l’entreteniment amb la denúncia social.
Com assenyala Claudia Piñeiro en el pròleg a Maldición eterna a quien lea estas páginas: “Quina felicitat la manera en què trenca –les vegades que sigui necessari– amb les convencions de l’escriptura”. Si volen tornar al futur, Manuel Puig els ofereix vuit vols. |
autor de sèries populars com Anna Kadabra o Les princeses Dragon, s’estrena en el còmic amb Laia Ferraté amb la sèrie Frida McMoon (Bruguera). En aquest primer lliurament (Els aprenents del temps/ Los aprendices del tiempo) Mañas i Ferraté es munten una particular Nit al museu (8-9 anys) que acabarà amb un viatge a la prehistòria i l’entrada d’una nova heroïna a les files de Madame Curie. La terrible Adèle (7-8 anys), de Mr Tan i Miss Prickly, continua sent la número u de l’editorial Kómi Kids, una petita pèl-roja les ocurrències i respostes de la qual, en clau d’historietes curtes, de vegades ens recorden la Mafalda de Quino.
De la secció de novel·la gràfica de Maeva Young, de la qual han sortit sèries molt seguides com El club de las canguro, arriba Alergia, de Megan Wagner i Michelle Mee (9 anys), on una perseverant Celia va a la recerca del cadell promès en el seu desè aniversari, quan descobreix que és al·lèrgica als animals. I per acabar, una immersió a les Historias fantásticas de Nada (10 anys), el món màgic d’Alejandra Green i Fanny Rodríguez (Harperkids), on el seu protagonista és tothora salvat per dones poderoses. |
L’editorial Edebé és una de les últimes que han incorporat la novel·la gràfica al seu catàleg; l’escenari és Brooklyn
Al·lèrgies, miopies, veganisme, ecologia i fins i tot les malalties mentals són algunes de les temàtiques que toquen
anglosaxona, es va obrir entre nosaltres una manera de narrar que ha estat utilitzada amb certa profusió.
Els capítols se succeeixen alternant les vivències de l’Óscar, el protagonista, en un hospital de Barcelona on és ingressada la seva mare, i les que se succeeixen fora d’aquell recinte, a l’“exterior”, al món, on aquest quarantí en crisi ha d’assumir, a més de frustrants experiències feineres, les sentimentals, cosa que l’obliga a replantejar-se la seva vida perquè s’adona que, més enllà de la momentània desesperació, alguna cosa s’obre cada vegada que una altra cosa es tanca.
Novel·la, doncs, que prioritza l’esperança, l’única opció que ens fa mantenir-nos vius. Crec que els capítols dedicats a la malaltia de la mare, amb aquella atmosfera afegida de diaris, són el més atractiu d’aquest, d’altra banda, atraient llibre. |
Oriol Nolis Curull
La fragilidad de todo esto
CÍRCULO DE TIZA. 250 PÀGINES. 21 EUROS