De cafès literaris per Praga

Per fugir de la calor me’n vaig fins a la vora del riu Moldava per recórrer els cafès literaris de Praga. El meu primer error és pensar que no faria calor. El segon, anar ple d’expectatives al mític cafè Arco. Franz Kafka, erròniament considerat un escriptor fred, va conèixer fugaçment en aquesta cafeteria Milena Jesenská, casada amb l’escriptor Ernst Pollak. Es van començar a escriure i es van enamorar per carta amb una passió que ha quedat recollida a Cartes a Milena. Kafka enmig del seu febril intercanvi epistolar li diu: “Vaig ser al cafè Arco, que fa molts anys que no freqüento. Vaig anar-hi només per trobar algú que et conegués”. Però l’han reformat d’una manera anodina, amb aquella globalització del confort per a turistes que passa un raspall de fuster per sobre de tots els nusos de la fusta. No hi trobo rastre de Kafka, encara que és present per la ciutat en forma d’estàtues rares. Una d’elles a la cantonada dels carrers Dusní i Vězeňská. És una figura adulta sense cap que porta un nen a collibè. Una altra, del polèmic escultor David Černý, envoltada d’un cercle de turistes fent fotos, és un gegantí

L’interior del cafè Louvre, a Praga, lloc que freqüentava Einstein

cap metàl·lic d’onze metres que es descompon per seccions i dona voltes.

Em reconcilia amb la vella Praga entrar al cafè Slavia, fundat el 1881, amb formidables vistes sobre el riu des de les taules enganxades als finestrals. Una placa recorda que hi venia a prendre cafè i fumar el dramaturg que arribaria a ser president de la república, Václav Havel. També, a l’inici del segle XX, va ser lloc habitual de l’únic premi Nobel de la literatura txeca, Jaroslav Seifert, que solia demanar l’especialitat de la casa: cafè amb absenta. Em demano una absenta i començo a llançar foc per la boca com el drac de Sant Jordi.

La meva següent parada, a prop de la plaça de Wenceslau, és el cafè Louvre, inaugurat el 1902 al primer pis d’un edifici amb nostàlgia de París. Va quedar destrossat durant l’etapa comunista però va ser remodelat als anys noranta amb algun toc vienès. És agradable que tinguin els diaris en bastidors de fusta, que els cambrers portin pulcres davantals i que et serveixin una sopa de maduixes freda a un preu assequible. Aquí Kafka venia algunes tardes amb el seu amic Max

Brod, el que el va desobeir i no va voler cremar a la seva mort la majoria de les seves obres com li havia demanat. Kafka podia haver-se trobat traçant equacions sobre el baf d’un finestral un jove professor de Física de la Universitat de Praga anomenat Albert Einstein, que freqüentava el Louvre. El 1925 l’escriptor Karel Čapek va muntar en una de les seves sales la sucursal txecoslovaca del PEN Club Internacional.

El cafè Savoy, remodelat per una cadena internacional i bastant car, només conserva d’origen les pintures del sostre. Per allà es deixava caure Milan Kundera abans d’exiliar-se a França després de la fosca primavera de Praga el 1968. Tant de bo li que donin el Nobel abans que sigui tard! M’afanyo perquè encara em falten l’Imperial o el cafè Europa, on Kafka va llegir en públic un fragment de la seva novel·la El procés. Després, caldrà començar amb les cerveseries, on passava les tardes Bohumil Hrabal i l’autor de Les aventures del bon soldat Švejk, Jaroslav Hasek, la vida sencera. La Praga literària dona molt de si. |

ARXIU