La Vanguardia (Català) - Culturas
Les noies es fan amb el còmic
Bruixes, princeses, feministes, heroïnes... Els personatges femenins inunden la novel·la gràfica en una tendència que segueix a l’alça amb la suma de noves editorials i escriptors novells
Algunes de les dones protagonistes del ‘Manual para súper feministas’ de Mirion Malle
La novel·la gràfica i el còmic per a joves i nens continua imparable. Cada vegada són més les editorials que s’aventuren a incorporar als seus catàlegs aquesta oferta lectora que darrerament ve carregada de protagonistes femenines. Seguint la línia del fort empoderament de les nenes en la literatura infantil i juvenil –de la qual ja hem parlat en aquestes pàgines–, el còmic també ha impulsat les seves noies. A totes: bruixes, princeses, estudiants, feministes, heroïnes i fins i tot les cavernícoles. En obres moltes d’elles firmades per escriptors novells o procedents d’altres disciplines que han entrat a la novel·la gràfica amb honors.
La veterana editorial Edebé ha estat una de les últimes a incorporar-se a la novel·la gràfica i ho fa apostant per la il·lustradora francesa establerta a Mont-real Sophie Escabasse, que s’ha estrenat en el camp de les històries en vinyetes amb Les bruixes de Brooklyn / Las brujas de Brooklyn (9-10 anys). L’Effie ha perdut la seva mare i els Serveis Socials la porten a Brooklyn, on viu la seva anciana tia Selimene amb la seva companya Carlota. El trauma de la pèrdua i del canvi es veurà compensat amb escreix amb el secret que amaguen les dues ancianes, reconegudes curanderes, que fan alguna cosa més que recomanar remeis naturals.
El català Xavier Bonet també ha elegit una bruixa per protagonitzar la seva nova
La Violeta ha de dur ulleres, però aquestes són especials sèrie Lily Mitjalluna/ Lily Medialuna (Beascoa). El primer lliurament, Les joies màgiques (7-8 anys), és una història introductòria on queden fixats els personatges i les seves intencions: el despertar dels poders, l’escola de màgia, les picabaralles entre estudiants, la malvada... Difícil no recordar Harry Potter, encara que aquí es persegueix la pedra de Lluna, una raresa que potencia els poders de la Lily.
La Lluna també té efectes a l’obra crossover de la italiana Greta Xella, La hija de la Luna (Liana Editorial), el primer còmic de format llarg de l’autora; una barreja de fantasia i realitat creuada per un misteriós trastorn mental que afecta la mare de la Nila, una jove que s’ha d’enfrontar a les seves pors i a si mateixa per poder ajudar la seva família, desapareguda misteriosament (10-11 anys). I per a trastorns (aquest més divertit) el de Les metamorfosis de la Selma / Las metamorfosis de Selma (6-7 anys), del duo Martin Baltscheit i Anne Bercher (Liana Editorial), en què una nena temorosa dels gossos aprendrà a estimarlos, convertint-se en un ca.
Per als més petits, Bang Ediciones continua fent les delícies amb la seva col·lecció El Meu Primer Còmic per a nens a partir de 3 anys. Hi trobem la decidida Ofelia, de Maxi Luchini, una cavernícola amb caràcter que a A menjar! / ¡A comer! deixa clar que els animals són els seus amics i que menjar-se’ls no és una opció. Tampoc no ho deu ser per a la
Violeta (8-9 anys), protagonista de la primera novel·la gràfica d’Émilie Clarke, una altra debutant (Astiberri) que treu partit de les petites desgràcies escolars com portar ulleres per primera vegada o posar-se bràquets. La il·lustradora
Mirion Malle també utilitza tots els recursos del còmic per armar un potent Manual para súper feministas (SM), que acompanyat d’una adulta bé pot començar a llegir-se, almenys parcialment, a partir dels 6-7 anys. Potser no se’ls ha de parlar del test de Bechel, però mai no és massa aviat per parlar de rols, personalitats, capacitats o clixés.
Pedro Mañas,
Les bruixes cobren protagonisme en les històries en vinyetes; la màgia que les envolta dona molt de joc
ció que es fa passar per biografia.
Bailey, aclamat biògraf de Richard Yates o John Cheever, no és un impostor. Ha anat a les fonts per acostar-se a la clau de la creació dels personatges d’obres com Pastoral americana, El teatre d’en Sabbath, Complot contra els Estats Units, la saga de Zuckerman o La humiliació. Una cosa que no pot aconseguir-se completament perquè, com admetia Roth, l’escriptor i la seva vivència estan en tots els protagonistes i en cap.
Des que l’escriptor descobreix la seva vocació durant els anys d’universitat fins a la seva mort el 2018 la seva ambició literària ho inunda tot. “Quan en una família neix un escriptor, la família s’ha acabat”, deia parafrasejant Czeslaw Milosz. Qualsevol cosa era susceptible de ser material novel·lat. Bailey fila l’afany de Roth d’anteposar la seva obra –a ell– per damunt de tot amb un detallat relat de les seves relacions íntimes.
Així havia de ser a la biografia d’un literat a l’obra del qual el sexe és un element central. Bailey maneja informació de la qual els biògrafs no sempre disposen. I la mostra, tractant d’explicar l’escriptor, sense embuts. Una cosa a la qual sovint els biògrafs no s’atreveixen. Això permet conèixer el nen embadalit, fins i tot subjugat, per la seva mare i el vell ferit que fracassa amb les actrius que van posar cara als seus personatges: Nicole Kidman va oblidar una cita amb ell. Penélope Cruz va declinar anar al seu apartament.
Després és el vessant literari de l’home que no descansa ni a l’estiu. La gelosia de Tom Wolfe i de Truman Capote, la relació ambivalent amb el seu heroi, Saul Bellow, o la defensa de la biblioteca municipal de Newark, la seva. I, per suposat, la mort, amb el seu ego sense mesura tocat: l’Acadèmia Sueca no li va atorgar el Nobel. Encara que després que l’hi concedissin a Bob Dylan bé podia preguntar-se per a què el volia.
A començaments dels anys setanta, Richard Nixon va ordenar retirar de la biblioteca de la Casa Blanca El trastorn de Portnoy. El llibre del 1969, qualificat de pornogràfic, que l’autor considerava que l’havia perjudicat, però que el va empènyer a superar-se. Ha passat mig segle. Pot ser que aviat llegir un dels més destacats escriptors nord-americans de les últimes dècades sigui un acte subversiu. La seva biografia té mil pàgines. No s’ha de témer. |
Blake Bailey
Philip Roth: La biografía
DEBATE. TRADUCCIÓ: TEÓFILO DE LOZOYA. 1.008 PÀGINES. 39,90 EUROS.