La Vanguardia (Català) - Culturas
El lament de Philip Roth
Blake Bailey ha realitzat centenars d’entrevistes, ha consultat una gran quantitat de documentació, sovint inèdita facilitada pel mateix autor, i ha filat les referències dels trenta-un llibres del novel·lista amb el transcórrer de la seva vida
L’onada de revisionisme, correcció política i puritanisme que envaeix els Estats Units ha arribat també als llibres. Polítics, pares i lobbies de tot signe han aconseguit que obres mestres com Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain, Homes i ratolins de John Steinbeck o Matar un rossinyol de Harper Lee ja no estiguin disponibles en algunes escoles i que ni tan sols se’n parli en el temari.
L’escalada d’ignorància, revestida d’ideologia, és probable que assoleixi també l’obra de Philip Roth (19332018). Ja hi ha hagut un primer intent amb la biografia autoritzada que Blake Bailey (Oklahoma, 1963) li ha dedicat. La retirada del títol per la seva primera editorial per les acusacions d’abús sexual contra el seu autor. El qüestionament sobre la seva idoneïtat per la presumpta misogínia de Roth. La suspicàcia sobre l’elecció del biògraf com algú per rentar la seva imatge...
Hi ha obres que la promoció i les circumstàncies condemnen a ser carn de xafardeig en comptes de ser llegides. D’una altra manera s’evidenciaria que el llibre no fa passar bou per bèstia grossa. Bailey ha realitzat centenars d’entrevistes, ha consultat una gran quantitat de documentació, sovint inèdita facilitada pel mateix Roth, i ha filat les referències dels trenta-un llibres de l’escriptor amb la seva vida per elaborar una feina iniciada el 2012.
En ocasions puntuals pot haver errat el biaix analític, la rellevància d’un material o un altre, pot haver utilitzat expressions com “dues cosines bastant bufones”, però no és d’aquells autors que des del seu despatx creuen, suposen o pensen que el seu biografiat va fer això o allò i que amb quatre materials i pirotècnica serveixen un treball de fic
Maneja informació de la qual els biògrafs no sempre disposen; i la mostra sense embuts, tractant d’explicar l’escriptor, cosa que no tots s’atreveixen a fer