La Vanguardia (Català) - Culturas
Monstres de Marsella
La ciutat de droga i gàngsters de Thomazeau
En pocs anys, el port d’aquesta ciutat rebrà fugitius espanyols, en plena Segona Guerra. Hi ha un gran relat sobre això: Tanguy, de Michel del Castillo.
Hi ha també aquí una gran relat, de temps preliminars, quan l’esquerra, el 1936, està guanyant a les urnes. Però a veure què passa al carrer. Perquè tot té lloc en interiors de despatxos, en les intuïcions d’un corresponsal de premsa, en els càlculs d’un mafiós napolità de cap engominat a l’estil Bela Lugosi. També en les elucubracions d’un tinent d’alcalde. I en les paraules del propietari del bar, que deixa anar veritats com el puny.
Un guàrdia cau d’un tret en un dels barris populars. A quin poder s’havia venut Antoine Cardella és la incògnita que fins i tot a la seva dona li costa revelar. Però aquest crim, a pocs dies de la segona volta de les eleccions, eleva tensió, recels i violència. I d’això hi ha els qui en treuen bon partit. Uns tipus entren en un bar i els obliguen, als contraris, a cantar la consigna al revés i quedar-se com van venir al món.
François Thomazeau (Lilla, 1961) és un escriptor, editor i periodista d’important trajectòria. El títol d’aquesta gran radiografia política i criminal no és un mer plagi d’L.A. Confidential. Va ser el mateix James Ellroy qui, durant la seva visita a la ciutat de French Connection (i a la de Total Kheops, de JeanClaude Izzo), li va dir que s’havia de llançar a aquest gran treball.
En una França prebèl·lica, amb l’avanç de Hitler, la ciutat sencera s’ha manifestat de diferents maneres. Vagues, manifestacions davant de la Cambra de Comerç. A Marsella hi viuen immigrants corsos, grecs, italians, negres d’Àfrica... És l’enumeració d’un banquer i diputat que, còmodament instal·lat al seu despatx, li explica al jove periodista que el millor que pot succeir-li a França és una aliança amb el Duce. Treball, ordre i fora els bolxevics.
La petita i pudent –i portentosa– Marsella que descriu Thomazeu, de la droga i els gàngsters, oblida els treballadors de fàbriques, tallers i oficines. D’esquena a tots ells es teixeix el drama d’una Europa que discuteix entre els seus petits monstres mentre se n’aproxima un d’enorme. |
François Thomazeau
ALREVÉS (CRIMS.CAT). TRADUCCIÓ AL CATALÀ: MARIA LLOPIS. 378 PÀGINES. 20 EUROS