El desgast de l’amor romàntic

El nord-americà Bryan Washington, de qui Obama va elogiar el primer llibre de contes, publica una primera novel·la sobre una parella gai que es distancia

Potser aquest és un d’aquests casos estranys en què hagués calgut el matís d’un títol diferent. Segons el diccionari, memorial és un substantiu que fa referència a un llibre o quadern en què s’apunta o s’anota alguna cosa per a alguna finalitat, en especial una petició; així mateix, podria ser una relació escrita o oral de fets passats. En anglès remet a un monument commemoratiu, però aquesta novel·la –la primera de Bryan Washington (1993)– en realitat està indicant, encara que només una sola vegada cap al final del text, una de les vies arterials de Houston, Memorial Drive.

En aquesta ciutat de Texas queda ambientada una narració que té un inici potser massa assentat en els tòpics de la promiscuïtat homosexual i que està protagonitzada pel Ben (mestre en una guarderia) i en Mike (cuiner japonordamericà en un restaurant mexicà), una parella que està a punt de patir una separació arran d’un viatge. Així, en Mike ha d’emprendre un llarg trajecte a Osaka, on viu el seu pare, molt malalt de càncer, coincidint amb el moment en què la seva mare, la Mitsuko, arriba a Houston per quedar-se uns dies a la casa on viuen ells.

Aquesta doble situació, que a més correspon amb un doble punt de vista, ja que la novel·la es desdobla en les dues veus dels joves, en tres parts, fa que Washington explori molts aspectes concernents als vincles familiars, i també racials (en Ben és un home negre). Però, sobretot, es percep una intenció de voler endinsar-se en el que significa sentir-se sol enmig d’una relació que se suposava romàntica i que ja pateix cert desgast, i com una persona externa a aquella convivència –aquella mare que es mostra mordaç en els seus comentaris– pot afectar a l’hora de realitzar un replantejament de la visió de la vida.

La distància entre tots dos, d’aquesta manera, provoca una autoanàlisi en els personatges per part d’un autor que ja, al llibre abans referit, titulat Lot, va concedir una gran importància a la seva ciutat natal, rebent innombrables felicitacions per part de personalitats de tanta importància pública com Obama. A Memorial, el Third Ward, un barri predominantment de població afroamericana que s’ha anat sofisticant al llarg de les últimes dècades, cobra importància a mesura que en Ben i la mare del seu nòvio van intimant, fins i tot amb dificultats; mentrestant, a l’altre costat del món, en Mike insisteix a quedar-se amb el seu pare a Osaka, ajudant a administrar el seu bar i coneixent altres persones.

La conseqüència de tot això és que, a l’anar succeint-se les experiències individuals en un cas i en l’altre, el distanciament, utilitzat per evadir-se d’una relació que sembla condemnada, i alhora el desig de conservar l’amor s’aniran retroalimentant. De vegades arrossegant un estil en excés lacònic, de vegades deixant escapar un pòsit una mica irregular de sentimentalisme, Memorial és una mena de monument al que significa estimar i compartir en els àmbits de la família i la parella. El resultat, sense ser extraordinari, ni estar a l’altura dels hiperbòlics elogis que li ha dispensat la crítica literària nord-americana, és notable i mostra un autor ben dotat per a la ficció narrativa que serà interessant seguir en els seus pròxims passos. |

El jove escriptor explora els vincles familiars i racials i il·lustra els tòpics de l’homosexualitat

Bryan Washington

Memorial

ANAGRAMA. TRADUCCIÓ: LUCÍA BARAHONA. 352 PÀGINES. 20,90 EUROS

L’escenari és el Third Ward, un barri de població afroamericana que s’ha anat sofisticant en les últimes dècades

espais comunitaris com la llibreria Heywood Hill i The Progressive Bookshop van ser l’escenari perfecte perquè moltes dones poguessin introduir-se en els cercles d’avantguarda de la ciutat. Esther Argeband, influent oradora a favor dels drets de les dones a la Worker’s Socialist Federation de Sylvia Pankhurst, Eva Reckitt i la seva llibreria Collet’s on venia llibres sobre el comunisme i socialisme de l’època i la llibretera-empresària Nancy Mitford, que va convertir la llibreria Heywood Hill en un saló literari, són algunes de les dones que van traçar el sender de l’actual univers llibresc. Llibres com aquest ens recorden els noms d’algunes dones lliures i que van escollir ser llibreteres. I moltes altres que encara ens queden per conèixer. |

Yolanda Morató Libres y libreras

EL PASEO. 160 PÀGINES. 16,95 EUROS

DAILEY HUBBARD El jove escriptor americà Bryan Washington