La Vanguardia (Català) - Culturas
Camins d’‘Utopia’ a Lilla
La ciutat francesa es reinventa amb la cita Lille3000, que reuneix artistes i públic en tota mena d’activitats per reflexionar sobre el món futur
Lilla és un valuós exemple de com el desafiament de ser nomenada capital cultural europea, el 2004, ha provocat respostes no només positives des del punt de vista econòmic per a la ciutat i el seu entorn, sinó altament creadores. Des de l’instant en què els responsables municipals van acceptar aquell desafiament, i a ritme triennal, ha esdevingut un laboratori de creació artística davant els problemes urbanístics a què la humanitat s’enfronta. Des de la primera edició del 2006 sota el lema Bombaysers de Lilla fins a l’actual dedicada a situar Utopia al centre del debat de les modernes conurbacions, l’alcaldessa Martine Aubry ha aconseguit atreure nombrosos artistes perquè s’uneixin a una festa de la cultura; i ho ha aconseguit gràcies a una excel·lent gestió dels recursos rebuts i a la creació de sinergies empresarials en suport de la iniciativa municipal.
El valor de l’exposició de Lille3000 el 2022 rau que destaca aspectes de la utopia, poc tinguts en compte, encara que parteixi del clàssic binomi d’espai i temps del desig, que adopta aquí una dimensió lúdica que no només s’obre a l’essència de la festa sinó a la passió humana per seguir els passos de la natura. Una proposta que agrada per la seva dialèctica a l’hora de sostenir el principi d’hibridació de l’humà i el natural, segons afirma Tierry Landron, president de Lille3000, invocant el testimoni de Thomas Moore. Un dels efectes més celebrats és la creació mateixa del recorregut expositiu que parteix del Museu de Belles Arts, a la cèntrica plaça de la República, on s’ha situat El bosc màgic, sota la responsabilitat de Bruno Girbau i Regis Contentin i que busseja en obres que van de Brueghel al videoart, després travessa l’edifici gòtic de l’Hospice Comtesse, on està instal·lada la recreació de la Serp còsmica ideada per Fabrice Bousteau, amb missatge clar des de l’anagrama inicial, un Uroboros que canvia la boca de la serp per una mà estesa en senyal d’amistat.
El camí ens porta a l’antic edifici de la Vieille Bourse, bellíssim edifici del XVII, construït quan la ciutat encara estava sota domini espanyol, amb la reflexió escultòrica entorn de la Resiliència al centre del pati de Ghyslain Bertholon, i així arribem a l’antiga estafeta de correu, el Tripostal, on la Fundació Cartier situa Les Vivants, un espai expositiu on la màgia que recor
da els personatges de Narnia esdevé una aguda reflexió sobre la vulnerabilitat dels éssers vius davant la constant pressió del sàpiens que els entén subalterns. Les Vivants porten la imaginació més enllà de l’antropocentrisme per considerar amb noves normes la cohabitació dels humans amb les plantes i els animals i també l’invisible. A la vella leproseria transformada el 1865 en la Gare de Saint-Sauveur per a mercaderies se situa l’exposició sobre el Novacè sota la direcció d’Alice Audouine i Jean-Max Colard, que planteja una nova era postantropocènica com a utopia d’un futur pròxim lliure de les xacres actuals. El projecte no es queda allà, hi ha centenars d’obres instal·lades a cada cantonada i galeria de la ciutat, però també fora de Lilla, com Marcq-en-Baroeul, on l’artista finès Kim Simonsson, que procedeix de l’escola d’Aalto, mostra fotografies i ceràmiques de verds éssers afables i de les fades referents als contes nòrdics; aquelles mateixes figures a gran escala són les que ens condueixen per la Rambla a l’estació de tren de Lilla, els seus ja comentadíssims Moss People.
De tornada a Lilla, podem passejar pel Jardí de l’Edèn: una seductora proposta de Siegrid Demyttenare i Sofie Lachaert que busca un món millor a través de la mirada crítica però optimista dels artistes. Distribuïda en diferents espais potser a fi de donar pausa temporal al desig de millorar un món que es venta per l’efecte del clima: són tres laboratoris de reflexió; dues fàbriques reconvertides, la Maison Folie Wazemmes, la Maison Folie Moulins i la dessacralitzada església de Santa Magdalena, on l’artista holandès Peter de Cupere reflexiona sobre les olors: un enorme núvol, una carbassa verda amb olor de maduixa que s’apodera de l’espai per donar-li un nou significat, i, per descomptat, una olor especial que acosta a una societat més holística; propostes on es poden seguir perspectives arriscades de com afrontar el futur. Completa aquest políptic espacial un altre espai instal·lat a la Gare Lille Flandes on s’aixeca una bellíssima Valquíria, immensa instal·lació de l’artista convidada d’aquesta edició, la portuguesa Joana Vasconcelos, que pot considerarse la peça mestra d’aquests camins d’Utopia creats a Lilla per pensar millor el futur pròxim. |
WWW.LILLE3000.EU. FINS AL 2 D’OCTUBRE