“La ‘Gita’ ens ensenya a no ser intolerants”

Òscar Pujol és un home al qual la ‘Bhagavad Gita’ li va canviar la vida. Quan volia ser un aventurer, un dels versos d’aquell text sagrat li va mostrar que ell era un intel·lectual, gairebé una rata de biblioteca. Aquest era el seu ‘dharma’ o propòsit vital. Des d’aleshores, s’ha convertit en el més prestigiós sanscritista d’aquest país

disme. Neutralitat i desinterès, en una doctrina concentrada en l’eclèctic cànon pali que recull els discursos del Buda, després d’una llarga tradició oral. L’antologia que presenten Abraham Vélez, Aleix Ruiz i Ricardo Guerrero, a partir de la versió (2005) de Bhikkhu Bodhi (En palabras del Buddha, Kairós), resulta exemplar per l’ordenació dels seus continguts. Allò que normalment apareix com un conglomerat, aquí pren un sentit en el qual el missatge del Buda es desplega a poc a poc, des del més senzill i elemental, al més difícil i profund. L’estructuraésorgànica,tocanttemescomla renúncia, l’alliberament, les relacions, el domini de la ment o la felicitat. El camí del Buda és persistir en la bondat, actuant d’acord amb el dharma, obrar correctament i fer accions bones, a més de beneficioses.

Per la seva part, Aleix Ruiz tradueix del pali el testimoni més antic sobre la mort del Buda, en la que està consideradalanarracióenprosamésantigadelaliteratura índia. Los últimos días del Buddha és un quadern de bitàcola centrat en el tema de la desaparició traumàtica del mestre i el desafiament de mantenir viu el seu ensenyament.

Molt diferent i més contemporani resulta l’enfocament de la nord-americana Susan Piver. El eneagrama budista suposa una reinterpretació del budisme, fusionat amb la teoria de l’eneagrama plantejada per George Gurdjieff i desenvolupada per Claudio Naranjo. Al seu llibre, els eneatips de personalitat esdevenen nou facetes de guerrer (esforç, amor, realització, visió clara, màgia...). El eneagrama budista es converteix així en un camí per conèixer el nostre tipus de personalitat.

Si el que busquem és conèixer la cultura índia a grans traços, una bona aproximació passa per les lectures clàssiques dels anys seixanta d’Alain Daniélou, reeditades per Atalanta, Dioses y mitos de la India o Mientras los dioses juegan. Daniélou és un personatge aventurer que coneix des de l’experiència d’haver viscut a l’Índia més de quinze anys. No es tracta d’un erudit sinó d’un romàntic preservador d’una cultura mil·lenària. El seu èmfasi rau en el politeisme d’un territori on el temps recupera la forma infinita. Amb entusiasme narra els mites i la personalitat dels seus múltiples déus que continuen plenament vigents en l’actualitat.

Un altre compendi d’espiritualitat índia, més recent i profund, és Espiritualidad hindú (Kairós) de Raimon Panikkar. Segons aquest savi en religions comparades “l’espiritualitat hindú viu la vida humana com una litúrgia en què la natura, l’home i els déus cooperen en el manteniment de l’univers”. Per la seva part, Juan Arnau a La mente diáfana (Galaxia Gutenberg) recorre més de dos mil anys del pensament indi. És precís buidar la ment, abstenir-se de certs pensaments i lluitar amb els tres verins que la corrompen: cobdícia, odi i estupidesa.

En un àmbit molt més quotidià, com fa uns anys Álvaro Enterría ens va mostrar La India por dentro (Olañeta) o Octavio Paz ens va il·luminar amb els seus Vislumbres de la India (Seix Barral), avui Héctor García i Francesc Miralles, autors del best-seller Ikigai, contraataquen amb Namasté (Urano), una guia per connectar amb la via índia de la felicitat, la realització i l’èxit. Un llibre de creixement personal que condensa en sintètiques seccions part de la cultura índia i el seu sentit pràctic. Estar en la no-dualitat o comprendre que respirar és viure.

Diuen que l’Índia ens canvia a tots. Potser perquè conèixer-la i endinsar-se en la seva cultura constitueix un retorn alsorígens.Aaquellllocdelqualtotsprocedim.

⁄ La ‘Gita’ allibera i no renuncia al món; les religions no tenen el monopoli de l’espiritualitat

⁄ Les xarxes socials creen tribus d’intolerància, la ‘Gita’ ens ensenya a ser oberts