La Vanguardia (Català) - Culturas
La memòria i els fantasmes
El premi Nobel francès Patrick Modiano i l’il·lustrador Pierre Le-Tan han col·laborat sovint. La seva atmosfera arriba ara a tres publicacions recents
El novel·lista Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 1945) i el pintor, il·lustrador, decorador i exquisit col·leccionista Pierre Le-Tan (1950-2019) van ser amics i còmplices, com testifiquen diEl versos llibres de recent publicació. Els unia la fascinació pel París del passat i per un món evanescent de cosmopolites i truans, immersos en un glamur decadent. A l’obra de tots dos la memòria, entre la veritat i el mite, és un element nuclear. A part de les cobertes de Le-Tan per a novel·les de Modiano, tots dos van col·laborar de forma més estreta en un parell d’ocasions: el relat Memory Lane (de pròxima publicació a Anagrama) i la peça teatral Muñequita rubia, l’edició original del qual és del 1981.
Aquesta última és un sofisticat divertiment, una pirueta literària, perquè és alguna cosa més que una obra de teatre. volum reprodueix un programa de mà, que inclou, a més del text dramàtic, una introducció de la directora del teatre, retrats dels actors i de l’autor, esbossos de vestuari, i uns quants anuncis publicitaris. Totes aquestes delicioses il·lustracions són de Le-Tan, mentre que la peça teatral, suposadament escrita per un tal Pierre-Michel Wals, és de Modiano. Aquest es permet algunes picades d’ullet: els actors que s’anomenen són ficticis, llevat de Louisa Colpeyn, la seva mare, que va ser actriu de teatre i cinema.
L’obra, ambientada en un xalet de muntanya, desenvolupa el retrobament dels membres d’un grup pop ja desaparegut, els Peter Pans, que van tenir un hit titulat Muñequita rubia. La particularitat de la reunió és que s’hi sumen els integrants vius del grup, a punt d’entrar ja en la quarantena, però també els dos que van morir amb vint anys i que reapareixen com fantasmes ancorats en aquella edat. Sota l’aparent lleugeresa de la proposta, flueixen de forma soterrada temes centrals de l’univers modianesc: la derrota del temps, la renúncia als somnis juvenils, els desenganys que comporta el fet de madurar i els instants de felicitat que mirem pel retrovisor de la memòria. Com és obvi, el nom del grup –els Peter Pans– no està triat a l’atzar.
També té molt de divertiment tenyit de malenconia El París de mi juventud, escrit i dibuixat per Pierre Le-Tan (amb pròleg de Modiano). L’original es va publicar el 1988, i el 2019, poc abans de la mort de l’autor, es va reeditar amb la incorporació de nous textos. El llibre és una successió de vinyetes que reconstrueixen escenaris –i personatges– parisencs ja desapareguts. Altre cop la memòria n’és l’eix, però gestionada amb juganera impostura, perquè Le-Tan combina evocacions i somieigs. El lector no sap del cert si són reals o imaginades les seves trobades amb la milionària americana Barbara Hutton, amb l’actor Yul Brynner o amb Bao Dai, l’últim emperador del Vietnam. El tercer és molt possible que fos real, ja que Le-Tan era fill del pintor vietnamita Lê Phô i d’una parisenca. El seu univers literari i pictòric està poblat per aquest tipus de personatges: socialités que es movien per les grans capitals europees, reis enderrocats, difusos aristòcrates, actors de Hollywood, milionàries excèntriques...
Tot això es reflecteix en les seves il·lustracions, que el 2004 van ser objecte d’una exposició al Reina Sofia comissariada per José Carlos Llop, que va definir Le-Tan com “un Hergé per a adults”.
Acompanya en llibreries aquestes dues exquisideses Chevreuse, la nova novel·la de Modiano, una altra prodigiosa incursió en els laberints de la memòria. En aquest cas al protagonista –l’escriptor Jean Bosmans, a tall d’alter ego de l’autor– li passa pel cap una paraula, Chevreuse (una zona de la regió d’Illa de França) i això desencadena una recerca de records oblidats. Convertit en detectiu del seu propi passat, prova de reconstruir el que va succeir en una casa on hi va ser molts anys enrere i per la qual pul·lulaven personatges tèrbols dedicats a l’estraperlo de postguerra (un món que Modiano va conèixer d’adolescent a través del seu pare). Fent servir amb mestria les el·lipsis, les ambigüitats i els silencis, el més proustià dels narradors francesos en actiu explora una vegada més aquell passat que se’ns esmunyentreelsditscoml’aigua.