La Vanguardia (Català) - Culturas
Les historietes també són per a l’estiu
la pena aprofitar les últimes setmanes de l’estiu per recuperar algunes novetats destacades en el terreny de la historieta. Comencem amb alguns autors nacionals. Carlos Portela i Keko aborden a Contrition (Norma Editorial) temes tan delicats com la pederàstia, la revenja o el dret a la reinserció i ho fan en clau de thriller. La història se situa en una petita urbanització de Florida on resideixen depredadors sexuals que ja han complert la seva pena de presó però, a causa de les lleis de l’estat, han de viure allà, allunyats de la resta del món, en una espècie de condemna perpètua.
Per la seva banda, Fermín Solís publica Elia (Reservoir Books), l’emotiva història d’una jove escriptora que canvia el rumb de la seva vida després de patir un desengany sentimental i opta per anar-se’n a viure a un petit poble de Galícia. Un relat íntim on el dia a dia i les petites coses es converteixen en les grans protagonistes. Aquesta novel·la gràfica suposa un important canvi estètic per a l’autor de l’aclamada –i
Còmic Relats intimistes i costumistes, biografia, thriller i assaig figuren en aquesta selecció de novel·les gràfiques publicades aquests darrers mesos. Novetats absolutes i algunes reedicions que confirmen la diversitat del gènere
⁄ El nou àlbum de Javier Olivares és un joc que ret homenatge al novel·lista Fernando Marías
adaptada al cinema– Buñuel en el laberinto de las tortugas.
A mig camí entre el còmic i el catàleg artístic, es presenta El enigma Pertierra (Astiberri), de l’il·lustrador Javier Olivares i el novel·lista Fernando Marías. Tots dos havien col·laborat a la novel·la El silencio se mueve donant vida a un dibuixant que no va existir mai però que molts van prendre per real. L’àlbum recull aquests treballs atribuïts al misteriós Pertierra i alhora serveix d’homenatge a l’escriptor bilbaí mort l’any passat.
Continuem amb dues reedicions que tenen aires de novetat. La primera és un clàssic contemporani d’aquells que sempre han d’estar presents a les llibreries: l’edició definitiva de Taxista (La Cúpula), de Martí, un icònic personatge nascut a les pàgines d’El Víbora
el 1982 i que malgrat els anys continua sent una creació absolutament moderna. Aquest particular Taxi driver del còmic ret homenatge a la historieta nord-americana i reinterpreta en clau underground i de realisme brut la conVal
tundent estètica de clarobscurs de Chester Gould, el creador de Dick Tracy. La segona recuperació és una sèrie ideal per llegir en temps de vacances,
Los buenos veranos (Norma Editorial), escrita pel belga establert a Espanya Zidrou i dibuixada pel català Jordi Lafebre. Ara es publica en format integral en un volum de gairebé 350 pàgines que reuneix els sis àlbums de les aventures dels Faldérault, una família que cada any puja al cotxe per iniciar unes vacances que no surten mai com esta previst. Divertida, emotiva i entranyable, la sèrie té la capacitat de fer-nos empatitzar amb aquesta família i reviure l’estètica dels anys seixanta i setanta en què se situen aquests episodis.
Del Japó ens arriben dos títols destacats tot i que molt diferents en la seva extensió i el seu to. El primer és un petit àlbum de l’autor que va donar forma al manga modern, Osamu Tezuka. La fortaleza de papel (Planeta Cómic) recopila set històries semiautobiogràfiques publicades entre el 1970 i el 1977 començant per una que retrata les primeres temptatives de l’autor en el món del còmic i del cinema d’animació. Malgrat el to lleuger i fins i tot burlesc, conté un cru retrat de com el jove Tezuka va viure els bombardejos nordamericans sobre les principals ciutats del seu país al final de la Segona Guerra Mundial. Precisament, el bombardeig sobre Hiroshima és el que ens explica
Keiji Nakazawa en aquest monumental exercici de memòria que és Pies descalzos. Una historia de Hiroshima (Distrito Manga). Nakazawa va patir els estralls de la bomba atòmica quan només tenia sis anys i aquells records els va traslladar en una monumental novel·la gràfica de gairebé tres mil pàgines que ara es publiquen en quatre volums. El pròleg del primer llibre és d’Art Spiegelman, l’autor de Maus.
Milo Manara, un dels historietistes italians més famosos, se submergeix en l’obra d’un dels novel·listes més llegits del seu país, Umberto Eco. El resultat és El nombre de la rosa (Lumen), un díptic del qual ara es publica el primer volum. Un còmic bonic, savi i suggeridor, que trasllada al llenguatge de les vinyetes el famós thriller històric d’Umberto Eco. També d’Itàlia ens arriba la nova novel·la gràfica del sempre interessant Manuele Fior, Hypericon (Salamandra Graphic), una història d’amor i desig ambientada entre l’excavació de la tomba de Tutankamon del 1922 i la bulliciosa vida al Berlín dels anys noranta. La recerca de la famosa tomba es combina amb la recerca que la protagonista fa de si mateixa en aquesta delicada història.
La israeliana Rutu Modan publica en català La propietat (Finestres). L’autora de Túnels ofereix aquí una història molt ben embastada sobre la família, l’amor i els secrets oblidats. Regina viatja a Varsòvia amb la seva neta Mica per reclamar una antiga propietat familiar perduda durant la Segona Guerra Mundial. Un cop allà els records del passat l’assalten i afloren nous episodis de la història familiar. Amb un estil de línia clara molt característic, Modan demostra el seu talent excepcional per dotar de vida els personatges, especialment el de l’àvia, que és inoblidable.
La francesa Maurane Mazars s’estrena al nostre país amb ¡Baila! (Salamandra Graphic), una novel·la gràfica sobre la llibertat de ballar i d’estimar. Ambientada a l’Alemanya del 1957, quan les ferides de la guerra són encara molt presents, ¡Baila! narra la història d’Uli, un jove que somia convertir-se en ballarí a Broadway. El somni americà, l’amor, el desamor, el racisme i la identitat de gènere es barregen en aquesta malenconiosa obra que destaca pel seu vigorós color i per la plasticitat dels cossos que ballen.
Una autora de còmic i un sociòleg han unit esforços per parlar de la moda des de diferents punts de vista: històric, social, psicològic, mediambiental o econòmic. Amb bones dosis d’humor, Frédéric Godart i Zoé Thouron converteixen La moda al desnudo (Norma Editorial) en un reportatge amè en forma de còmic que permet entendre els clarobscurs d’aquesta poderosa indústria. Un altre assaig inclassificable i molt divertit és Astrologia lleugera / Astrología liviana (Finestres / Reservoir Books) de la historietista i periodista sueca Liv Strömquist. L’autora de l’excel·lent Dins la sala dels miralls proposa aquí un recorregut pels signes del zodíac i es pregunta si l’astrologia és una simple moda, una excusa per lligar o una pèrdua de temps. Enllaçant anècdotes esbojarrades i exemples trets de personatges molt populars el llibre confirma la capacitat de Strömquist per abordar qualsevol assumpte amb una personalitat i una gràcia incomparables.
Pascal Rabaté ha firmat un gran àlbum en què es conjuguen el combat polític i el desig amorós. Sota els còdols, la platja / Bajo los guijarros, la playa (Finestres / Planeta Cómic) relata amb enorme talent plàstic i narratiu el pas de l’adolescència a l’edat adulta i sobre com els camins traçats pel destí poden canviar-se quan hi ha voluntat per ferho. Una història plena de girs inesperats, que combina la trama policíaca amb la crítica social.
Per als interessats en biografies recomanem Louis Riel (Finestres), de Chester Brown, un treball de fa dues dècades que ja s’havia traduït al castellà però que ara és novetat en català. Un còmic de no-ficció rigorós i narrat amb enorme talent sobre la vida d’un líder revolucionari que lluita pels drets dels indígenes al Canadà del segle XIX; un gran exercici de documentació pioner en el seu format.
Barrejant dades reals i elements de ficció, Jean-David Morvan, Percio i Delpeche presenten La granja del niño lobo (Planeta Cómic), sobre sis
⁄ Del Japó arriben dues obres que tenen la guerra com a teló fons: ‘La fortaleza de papel’ i ‘Pies descalzos’
combatents de la resistència francesa instal·lats en una granja abandonada als Alps per frenar l’arribada dels alemanys en la Segona Guerra Mundial. Una història de lluita i de sacrifici per aconseguir la llibertat.
Acabem amb dues grans sèries que posen el seu punt i final. D’una banda, les extraordinàries aventures d’Adèle Blanc-Sec, que es clouen amb un desè volum titulat El bebé de Buttes Chaumont (Norma Editorial). L’heroïna creada per Jacques Tardi el 1976 s’acomiada d’aquesta sèrie amb aromes de fulletó i que és un homenatge a un París d’una altra època que ja no existeix i que el dibuixant rescata amb una traça enorme. Per la seva part, Riad Sattouf posa fi a la seva autobiografia gràfica amb el sisè volum d’El árabe del futuro (Salamandra Graphic), relat de la infantesa i l’adolescència de l’autor, fill de mare francesa i pare sirià. La història ens porta de la Líbia del coronel Gaddafi a la Síria d’Hafez Al-Assad, des de principis de la dècada del 1980 fins a la primavera àrab del 2011.