La Vanguardia (Català) - Culturas
Coses del Sant Jordi que canvien i coses que no
SVEl dia del Llibre se celebra a Barcelona des del 1926 i està associat al 23 d’abril, dia de Sant Jordi, aniversari de les morts de Cervantes i Shakespeare, des del 1931. Constitueix una història d’èxit i espectacular participació ciutadana gairebé des dels seus inicis fins dimarts passat, que es va mantenir fins i tot, canviant les dates, durant la Guerra Civil.
Per al sector del llibre es tracta d’una jornada clau, “el mes número 13 de l’any” en facturació, i una de les idees que han circulat de manera habitual era que funcionava bé per ser una festivitat espontània, fruit de la iniciativa de llibreters, editors i floristes professionals i aficionats, i que per tant no s’havia de tocar ni regular-la institucionalment, perquè no s’espatllés. El 2005, amb l’any del Llibre i la Lectura, es va organitzar per primera vegada una setmana d’actes literaris públics entorn del dia 23, que en diferents graus va quedar consolidada.
Els anys 2016 i 2017 diferents llibreters es van queixar a l’Ajuntament que a les vies centrals (rambla Catalunya, passeig de Gràcia, Rambla) ja només un 15% de l’espai es dedicava a la venda de llibres; la resta l’ocupaven parades de roses, organitzacions diverses i partits polítics. El 2019 la Cambra del Llibre que presideix Patrici Tixis recull la seva denúncia i demana algun tipus de reglamentació. Arriba la pandèmia i el confinament, que propicia que el 2021 el regidor de Cultura Joan Subirats impulsi la disposició del passeig de Gràcia amb mesures de seguretat per a expositors i assistents. A partir del 2022 l’Ajuntament organitza set districtes amb espai assenyalat per a la venda i signatura de llibres, amb electricitat directa i personal responsable. La Generalitat també s’implica i contribueix econòmicament en la reforma.
Amb el nou sistema s’han doblat les parades de llibres. Encara que hi havia qui temia les conseqüències d’un intervencionisme municipal excessiu, la jornada ha deixat de ser una “celebració espontània” i passa a comptar amb un paraigua institucional per a satisfacció del sector, segons hem pogut escoltar dels seus portaveus.
En el capítol de les trobades privades, als anys 50 i 60 del segle passat el dia acabava amb tertúlies literàries disseminades, com la famosa de la llibreria Argos d’Ignasi Agustí. Als anys 90 la revista Qué Leer engega el 22 d’abril una festa per a autors, tant locals com arribats a la ciutat, també editors i altra gent del món llibresc, que va arribar a ser multitudinària. Després de desaparèixer aquesta iniciativa, el seu lloc i franja horària l’ocupa des del 2014 l’avui tradicional festa literària de La Vanguardia a l’hotel Alma, a la qual acudeixen habitualment uns 500 convidats i on s’orquestra la foto de portada per al diari de l’endemà.
Uns dies abans la Drac Party ha
⁄ La nova distribució de les parades, les festes i les polèmiques que marquen una jornada única al món
reunit els editors joves. El 23, l’ICUB convida a esmorzar en la Virreina. Penguin Random House brinda un dinar per a autors i amics de la casa. De la mà del periodista Àlex Salmon, abans amb El Mundo i ara amb El Periódico, Dry Martini serveix un còctel a la tarda, i el grup Planeta un pica-pica final de jornada a Luz de Gas. Babelia d’El País ha estrenat la seva festa, i la de Continuará-TVE va desaparèixer.
El debat sobre si la jornada ha d’afavorir els autors literaris o els mediàtics s’arrossega des de fa trenta anys i no sembla que hagi de desaparèixer. Un altre clàssic, des del nacionalisme militant, rau a considerar la festa de Sant Jordi menys catalana del que tocaria malgrat que des de Barcelona ha irradiat tot Catalunya; aquest any no va agradar en aquest àmbit que el cartell de l’Ajuntament plasmés passejants, parades, llibres, roses, bon temps, fanals... però no senyeres.
El dia del Llibre barceloní té moltes derivades; és inevitable que algunes resultin polèmiques. Però hi ha un missatge a ressaltar: es tracta d’una festa única al món, que ens universalitzaiconvévalorar,gaudiriafavorir.