La Vanguardia (Català) - Culturas
Uns ciutadans sols i sense pàtria
NOVEL·LA
Sergio del Molino ens acosta al poc conegut episodi dels alemanys procedents del Camerun que es van instal·lar a Saragossa durant la Primera Guerra Mundial
Los alemanes és una novel·la de Sergio del Molino (Madrid, 1979) sòlidament construïda sobre una informació que l’autor ja havia tractat en alguns treballs periodístics previs i a Soldados en el jardín de la paz, un llibre reportatge publicat fa quinze anys. El punt de partida és un fet històric: 627 alemanys van arribar a Cadis procedents del Camerun, on el seu poder colonial s’extingia amb l’arribada de les forces aliades. Corria l’any 1916 i aquells ciutadans ben posicionats per la seva activitat comercial van passar a la veïna Guinea, de domini espanyol i posició neutral, que els va acollir i els va enviar a la península Ibèrica. Més de la meitat es van instal·lar a Saragossa.
El desenvolupament de la narració, que parteix d’aquell context, se sustenta en l’esdevenidor d’una família en particular, els descendents de Hans Schuster, origen del que seria un pròsper negoci de fabricació de salsitxes. Coneixerem la seva història i genealogia a través de la quarta generació, que a les pàgines inicials del volum es reuneix per donar sepultura al Gabi, el més gran de tres germans. L’Eva, advocada i ficada en política, orquestra l’acte –la mare ha mort, el pare ha perdut el cap, és a casa cuidat per una dona romanesa– i en Fede acudeix des de Ratisbona, on viu i fa classes a la universitat. Cap dels tres germans no s’ha casat ni té descendència. Són l’última baula dels Schuster arribats de l’Àfrica.
Del Molino, que ha demostrat els seus dots per exposar amb fonament realitats compartides (La España vacía o La piel) i algunes de també molt personals com la inoblidable La hora violeta, ha optat per alternar els testimonis dels protagonistes –els dos germans vius, la Berta, amiga del Gabi, i en Ziv, un descendent sefardita que treballa per als serveis israelians–. Aconsegueix així una estructura dinàmica en la qual capítol a capítol es van revelant els perfils psicològics dels protagonistes i on passat i present s’entrellacen. El xantatge que Ziv Azolay i el seu soci –acaben de comprar l’equip de futbol de la ciutat i aspiren a construir un gran complex urbanístic– exerceixen sobre la política Eva Schuster destapa el que van callar els avantpassats i les complicitats i suports a dirigents nazis. Es planteja el dilema de les herències rebudes i augmenta l’acció i el suspens.
Com assumeixen els fills aquell llegat i com ha impregnat la dinàmica familiar constitueix un dels eixos d’aquesta novel·la. En Gabi es va enfrontar en vida al pare, va ser un cantant alternatiu i provocador de qui sabem per la Berta, la seva amiga de joventut. En Fede va posar terra entremig i es va refugiar al món de les idees –Hana Arendt com a bandera–. I l’Eva debat sobre la culpa i la responsabilitat.
La mare apareix retratada com una figura que es va difuminar en una casa on els crits estremien i on un piano i la música de Schubert actuaven de bàlsam.
Però aquestes pàgines parlen també del desarrelament i de la recerca d’hàbits i rituals per construir una comunitat i sentir-se’n part. Els alemanys del Camerun –hauria estat un títol més precís– aprenien una llengua encotillada a la seva escola, enterraven els seus morts en un cementiri especial on es reunien cada setmana, i recordaven o no –l’avi de la Berta té una història increïble– els seus serveis a l’anhelada pàtria que es va convertir en un miratge.
El desenllaç té molt de reflexió filosòfica–abundenenaquestespàginesles disquisicions, referències culturals i etimologies–. Del Molino fa que vegem la història des de diferents angles i nivells i ens convida que cadascú faci servir raó i emoció en solitari, com els protagonistesd’aquestahistòria.
⁄ L’autor fa que vegem la història des de diferents angles i ens convida a fer servir cadascú la raó i l’emoció en solitari