Moscou Vermell vs. Chanel Nº5

La història d’un país es pot rastrejar en els noms dels seus perfums. Durant el regnat dels Romànov, abans de ser executats, a les botigues russes es venia Aroma d’Amor, Buquet, Flors de Primavera, l’habitual. Va arribar la revolució i les fragàncies es van boltxeviquitzar, Rosella Vermella, Nova Vida, Espiga Daurada, i ja després del Primer Pla Quinquennal de l’URSS (1928-1932), van respondre a una delirant comunió de política i mercadotècnia: Pioners, Sindicalista i... La nostra Resposta als Camperols del Kolkhoz o Salutacions a la Gent de Txeliuskin. El Kolkhoz sens dubte potser era molt productiu, però no podria competir mai en una campanya de màrqueting amb un Soir de Paris de nom, per exemple.

I tot i això hi va haver un moment en quèelsperfumsinsígniad’Occident i del món socialista, Chanel Nº 5 i Moscou Vermell, es miraven cara a cara, un període que l’historiador Eric Hobsbawn va denominar “l’època dels extrems”, quan Coco Chanel era ja una de les dones més conegudes al món, mentre que de Polina Jemtxújina Molotova, responsable de les fàbriques de les quals va sortir Moscou Vermell, gairebé ningú no ha sabut res fora de l’URSS. Ni tampoc d’un negoci que semblaria tan poc soviètic com el dels perfums, articles de tocador i higiene. Sí, en això també es va deslliurar una guerra cultural, amb sabons imperials rebatejats com a Octubre quan el seu fabricant, l’empresa Brokar, va ser estatalitzada el 1917; Brokar va anar al seu torn rebent diferents noms segons els quinquennis de producció i de la política, alguns tan poc encoratjadors com Trust Estatal de la Indústria Processadora de Greix i Ossos.

Feta la llei, feta la trampa, també allà, perquè el conglomerat cosmètic seria conegut com a TeZhé, pronunciat tegé,a la francesa. L’historiador Kart Schlögel explica en el recent i summament interessant assaig històric El aroma de los imperios. Chanel Nº 5 y Moscú Rojo (Acantilado), el rerefons de la indústria del perfum soviètica i la seva relació amb l’occidental, que en aquest context vol dir francesa. Una connexió tan pròxima que vincula els dos famosos perfums, tots dos encara al mercat, encara que si voleu saber quina olor feia l’URSS no ho aconseguireu del tot, perquè la fórmula ha canviat des d’aleshores. Perquè el secret, de nou dels dos perfums, és en la seva fórmula. I és la que els relaciona.

Com si es tractés d’un arbre, o d’una història dinàstica, dues branques es van separardeltronccomú,apartird’unperfum creat el 1913 amb motiu del tricentenari dels Romànov, Bouquet Préféré de l’Impératrice, i que va ser el primer a

⁄ A l’origen hi ha una fragància creada per al tricentenari dels Romànov, i dos perfumistes a París i Moscou

canviar de nom quan, el 1914, amb la guerra, es va convertir en Rallet Nº 1, el nom del seu fabricant. Un dels seus artífexs,elperfumistaErnestBeaux,vafugir a França després de la revolució; el 1920 va presentar una sèrie de deu proves sobre la base del Bouquet, de les quals Coco Chanel va elegir la número 5 per al seu perfum. Va ser el que el dissenyador Karl Lagerfeld va denominar la “connexió russa”. Entre els alambins de Rallet també hi treballava Auguste Michel, que va tenir accés al Bouquet. Michel es va quedar a Rússia i el 1925 va crear el llegendari Kràsnaia Moskvà, Moscou Vermell. Bé, llegendaris els perfums i llegendària la història de les seves creacions, perquè hi ha tantes versions com olors.

TeZhé, el gegant cosmètic de l’URSS, tenia com a comesa primera subministrar articles d’higiene per a les llars soviètiques i en la guerra per als soldats, però una part es va convertir en una espècie d’LVMH, el luxe a l’estil soviètic, amb Moscou Vermell com a vaixell insígnia. Al capdavant del conglomerat hi havia Polina Jemtxújina, esposa del ministre Viatxeslav Molotov, estalinista convençuda, malgrat la qual cosa va ser víctima de les purgues. Era la manera d’higienitzar la política. Kràsnaia Moskvà va deixar de fabricar-se breument després de la caiguda de l’URSS, però va tornar després. El mercat de la nostàlgia resulta moltrendible.

L’olor de l’URSS Karl Schlögel rastreja l’origen de dos perfums icònics i de les empreses cosmètiques a la Unió Soviètica, entre la política i el màrqueting