La Vanguardia (Català) - Culturas
La redempció de Malcolm Lowry
Random House publica ‘La mordida’, una novel·la inèdita de l’autor de ‘sota el volcà’, d’aires autobiogràfics, que podria haver marcat el seu ressorgiment literari
rEscaT
Només per la descripció de Cuernavaca el 2 de novembre del 1939, a la novel·la Sota el volcà, Malcolm Lowry ja hauria passat a la història de la literatura. Amb dues novel·les publicades en vida, l’escriptor britànic ha representat els límits de la ruptura, el recorregut que projecta l’alcohol, el mescal i el tequila entre la vida i la literatura en un viatge sense retorn. La manera d’escriure i la ferma devoció a la literatura condicionen tot l’espectre de les seves obres. De fet, la seva vida ja es va transformar quan va renunciar a continuar els negocis familiars i es recloure entre l’alcohol i la creativitat en una dualitat gairebé mística.
Lowry és un mite romàntic d’una manera de crear fins a la destrucció. També de recrear-ho i enfocar-ho cap al futur, on sens dubte romandrà. El britànic és un escriptor que ha creat un proselitisme continuador de la línia dels simbolistes francesos i que connecta amb els beatniks nord-americans sense remissió. De fet, després de les enyorades traduccions hispanoamericanes, Bruguera –i més tard Edicions 62 i Viena en català– es va decidir a abocar a la seva flamant col·lecció de narrativa Sota el volcà i altres de les seves novel·les en butxaca, per exemple l’extraordinària Oscuro como la tumba donde yace mi amigo, el 1981. Després, Tusquets Editores va recollir el llegat i ens ha anat oferint totes les obres de Lowry, així com ho va fer Visor amb la seva poesia, Malpaso amb la inèdita Rumbo al Mar Blanco iara Random House amb La mordida ,unaltre inèdit de tema mexicà, en què explica les vicissituds del seu retorn a Mèxic, concretament a Acapulco, amb la seva nova dona, procedents del Canadà.
Novel·la fins a cert punt autobiogràfica, La mordida planteja un retorn a la inspiració que el va portar a assolir Sota el volcà. Inacabada, però amb molts capítols que contenen el millor Lowry, l’edició ens arriba impecable a càrrec de Patrick A. McCarthy i amb una traducció de Maria Vinós que aconsegueix “una intervenció el menys violenta, el més semblant a aquest efecte que té l’aparició d’una llengua aliena a la del lector a l’original”. Vinós –com els bons àrbitres esportius– desapareix i el text flueix entre els claudàtors que l’editor McCarthy introdueix per referir-se a la procedència, ja sigui una llibreta, unes notes de l’autor o un capítol mecanografiat. Es podria dir que és una novel·la per a filòlegs? Sí, però hi ha capítols complets acabats o molt perfilats en què el geni de Lowry apareix en tota la seva esplendor.
A més, La mordida, a diferència de Sota el volcà i altres narracions al·lucinades de Lowry, està més centrada en el via crucis burocràtic –d’on sorgeix el títol– que li impedeix instal·lar-se còmodament i es veu contínuament amenaçat d’expulsió. Lowry va viatjar a Mèxic l’octubre del 1936 i va romandre-hi dos anys. El segon intent va ser el 1945 amb l’objectiu d’expandir la seva inspiració a
Oscuro como la tumba donde yace mi amigo i aquesta La mordida, que manté moltes afinitats amb les seves obres anteriors, des de personatges a records, com l’assassinat a trets del seu amic Juan Fernando en una timba de cantina.
A la novel·la hi ha de tot, des de descensos als inferns, com només ell els aconsegueix, fins als exercicis de flux de consciència, que resulten menys embafadors que molts dels seus compatriotes britànics, incloent-hi Joyce, que també hi apareix reflectit. De fet, Oscuro... i La mordida, segons ens explica l’editor, havien de formar part del díptic El viatge que mai acaba, que va quedar en suspens per la mort de l’escriptor als 48 anys. La importància d’aquests textos se situa, segons el meu parer, per sobre de Sota el volcà, tant per l’ambició com perquè “la qüestió central és la possibilitat de redimir la seva vida mitjançant la transformació de les seves experiències en obra d’art”, tal com sintetitza Patrick A. McCarthy. El renaixement del protagonista Sigbjon –fonamental en diferents obres del britànic– és una de les conclusions d’una obra que havia de fer ressorgir el mateix Lowry de les cendres de l’alcohol on va fer combustió la seva vida.