Els testimonis muts

Marta Nin debuta amb una novel·la sobre la colonització que ofereix al lector un testimoni inquietant de la nostra civilització ⁄ Tracta la presa de consciència d’Elvira Bonazzole, una jove a la qual el pare trasllada de Torí a Barcelona

NarraTiva

Primera novel·la de la tarragonina Marta Nin,quehaexercitdecomissàriad’exposicions, de periodista i en l’actualitat com a directora de Casa Amèrica Catalunya, La historia que me persigue es perfila com una novel·la històrica de rar abast. Al contrari que gran part de les del gènere, que solen basar-se en algun personatge històric per cridar l’atenció del lector, Nin basa la seva història en una ficció, malgrat la introducció de personatges reals com el doctor Darder o el missioner Giuseppe, i això li atorga una llibertat inusitada. I alhora, el període que cobreix està tan ben estudiat que bé podem assegurar que ha deixat volar la imaginació per oferir-nos una narració sobre, per dir-ho en una frase benjaminiana, els testimonis muts de la història.

Novel·la sobre el concepte colonitzador europeu que considerava els indígenes més propers a l’animalitat que l’home blanc, polit per la cultura, configura un testimoni versemblant d’aquella perversa injustícia en què un concepte que es basa en una rapinya econòmica adquireix trets fins i tot de filantropia i porta alguns, carregats de bones intencions, a aberracions poc confessables.

La història que es tracta és la presa de consciència d’Elvira Bonazzole, una jove que el pare trasllada de Torí a Barcelona, acasadelsMartí-Codolar,perquèlamare ha estat ingressada en un asil psiquiàtric. Som a l’Europa finisecular, l’anomenada belle époque, profundament creient en un progrés que el continent no havia conegut des del Renaixement i que faria aigües, anys més tard, amb l’esclat de la GranGuerra.ElsMartí-Codolartenenun zoo al seu palauet que de seguida crida l’atenció de l’Elvira, que gràcies al taxiva dermista Darder començarà amb ell a fer dibuixos de fauna. El testimoni del Kalapakta, un indígena de la Terra del Foc que ajuda a la creació d’un diccionari en una missió salesiana, farà que l’Elvira prengui consciència del que significa l’escala de valors en què ha estat educada. El testimoni en primera persona d’en Kalapakta, igual com el del Domenico, cosí de l’Elvira, que és missioner, fa que en poc més de dues-centes pàgines l’autora ens ofereixi un testimoni inquietant de la nostra civilització.