La Vanguardia (Català) - Culturas
El franquisme per al coneixement dels joves
L’historiador Nicolás sesma ha escrit un llibre dirigit, sobretot, als qui com ell van néixer després de la mort del dictador. sense tòpics ni simplificacions
HisTÒria
Als coneixedors de la literatura sobre el franquisme o fins i tot als qui el van patir, Ni una, ni grande, ni libre. La dictadura franquista no els sorprendrà. Ja saben que el règim no era només Francisco Franco i que no pivotava únicament sobre ell. També que, malgrat les moltes caricatures que s’han fet, el dictador no era idiota, ni tampoc ho eren els seus seguidors. Un grapat de poca-soltes no hauria sabut mantenir-se a la superfície durant la Segona Guerra Mundial i la guerra freda, per molta sort que haguessin tingut.
Aquest públic sap també que l’Espanya de Franco no era la pretesa excepció europea perquè a més de conèixer què havien estat Alemanya i Itàlia, han llegit o saben què succeïa a Grècia, Portugal o al bloc de l’Est. I que l’objectiu del pla d’Estabilització o de la llei Fraga de Premsa no era l’obertura del règim sinó la seva continuïtat. Així mateix saben que la dictadura i els seus efectes no passaven, per descomptat, únicament per Madrid i Barcelona, i que l’Església catòlica va tenir un paper transcendental com a aliat del règim.
A aquest lector, el llibre de Nicolás Sesma (Vitòria, 1977), llicenciat en Història a la Universitat de Saragossa i actual professor de la Universitat francesa Grenoble Alps, li semblarà poc més que una bona posada al dia de la bibliografia existent –570 pàgines i 35 de bibliografia– amb una especial atenció al paper dels quadres intermedis del franquisme i també al de les dones. Tot i això, aquest volum, d’onze capítols i nombrosos subapartats, amb la inclusió de referències cinematogràfiques, musicals, literàries i imatges, de lectura àgil, no va dedicat a ells.
Aquest llibre neix per tal d’explicar la dictadura franquista sobretot als nascuts després de la mort de Franco, com el mateix autor. Sesma forma part d’una nova generació d’historiadors que sap que la història no l’han de consumir únicament historiadors. I pretén, en essència, que els lectors de la seva edat i més joves fugin de tòpics i simplificacions i comprenguin el règim –un sistema– que va dominar Espanya durant quaranta anys i que, per moments, projecta la seva ombra al nostre present. Que no creguin, per exemple, que tots aquells que després de la transició van ser presentats com a demòcrates de tota la vida sempre ho van ser. I que, tot i que encara avui reparteixin lliçons de democràcia des de les seves tribunes, sàpiguen que tenen un currículum previ.
Als lectors que als seus llibres de text d’Història van veure que una taca blava avançava sobre una altra taca roja en un mapa d’Espanya i després apareixia la fotografia del dictador i aviat els rostres d’Adolfo Suárez i el Rei i llavors... arribava l’estiu sense més classes per entrar en el temari perquè la prehistòria, Grècia i Roma s’havien emportat, curiosament, un temps imprescindible de l’assignatura, el llibre sí que els sorprendrà.
Ho farà perquè les característiques esmentades al començament, encara que sabudes, per separat no formen el quadre que resulta d’unirles. Sense que, en essència, Sesma presenti res nou, el conjunt permet una mirada diferent al franquisme. I, almenys per una vegada, el volum respon a la valoració amb què s’anuncia. Com sosté Julián Casanova, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa, “la dictadura de Franco per a una nova generació. Una història narrada amb rigor, fluïdesa i un domini de les fonts impressionant”.