El ‘budget’ és psicològic

Gener ésmesde presentació i aprovació final de pressupostos que fa uns mesos que s’elaboren. Ara gairebé tothom en diu budget. Tal dia tinc budget, fins i tot diem. Elaborar pressupostos és totunart. Requereix una combinació d’experiència, intuïció, coneixementi sort.

Conduïmambla vista mirant endavant els següents metres de carretera, però en economia i empresa el futurnoelpodemveure. Per tant, quadremel budget mirant pel retrovisor: com vaig tancar l’any passat? I tenintcoma base aquell exercici, extrapolem l’any següent encara que, de la mateixa manera que al casino set vermells seguitsnoasseguren que pugui sortir el negre, en l’empresa el que va passar ahirno ha pas de determinar el que succeirà demà.

Tot són suposicions: ambtal client puc augmentar la facturació; iambtal altre, també. Però els nostres competidors fan exactament les mateixes càbales. Si poguéssim unir els budgets dels competidors i suméssimel que cadascun calcula que augmentaran les seves vendesamb unclient concret ens emportaríem una sorpresa perquè, pobre client, hauria d’augmentar les comandesambtots i cadascun dels seus proveïdors. I aquell client, que tambéestà fent el seu

budget... potser preveu rebaixar els costos de les seves adquisicions! Semprehe pensat que si poguéssim contrastar els budgets de les empreses d’un sector es demostraria ja al gener que complir-los tots és gairebé impossible. Algú o altre lleparà, comes diu vulgarment.

Però el paperhoaguanta tot. O, en versió moderna, l’Excelhoaguanta tot. Enefecte, sobre el paper qualsevol pot posar el que vulgui perquè cap clientnohoqüestionarà. Unaaltra cosa és que enshocreguem.

I enrealitat aquesta és la clau: que enshocreguem. Seremsincers. Els pressupostosnosón una qüestió tècnica sinó una qüestió de fe. Ensho creiem ono. Unbudget reflecteixunconjunt d’interessos comercials, financers, organitzatius i, sobretot, personals. Què vull? Quèemve de gust? Encara queunsuperior jeràrquic ha d’aprovar el pressupost, qui l’executa té molta força per acceptar-lo. Iper això dic que el budget és una qüestió psicològica abans que econòmica. Perquè reflecteix una lluita de desitjos. Unpsicòleg que conegui béun directiu dilucidarà millor queunexpert empresarial l’objectivitat i realisme d’un pressupost. Perquè els pressupostos reflecteixen somnis i pors, revenges i triomfs, són venjances contra els altres, ambunmateix, ambels nostres treballadors, ambla nostra pròpia història. Unbud

get ésunmomentcabdal en què, per una vegada, volem imaginar iperfilar el futur. Unfutur que depèn de la tecnologia, de la situació política, dels bancs centrals idel legislador. Quesí, que tambécomptemnosaltres i el quepuguem fer, però és una justificació. Femel budget per creure que la clausomnosaltres. Iperquè és part del procés, esclar.

Sort.

L’elaboració del pressupost per a aquest any és més una qüestió de fe que de tècnica. S’ha de fer, però ens l’hem de creure?