De la ciutat a l’agricultura de valor afegit

Amb la precarització del món laboral augmenta el nombre de joves urbans que s’incorporen al camp

Ser un neorural és una opció laboral en auge. Això sí, a petita escala. “Amb la crisi econòmica i la precarització del món laboral, el camp s’ha tornat atractiu per a certs col·lectius sensibilitzats amb el món rural i una alimentació sana i de proximitat”, explica Josep Esplugues, del postgrau en Dinamització Local Agroecològica de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Són majorità- riament joves procedents de grans ciutats i amb estudis universitaris no relacionats amb l’agricultura o la ramaderia”, sintetitza l’expert. També crida l’atenció que “entre aquests joves hi ha moltes dones” que miren d’obrir-se camí en un sector on històricament ha predominat el sexe masculí.

Però el del camp no és un treball de fàcil accés, malgrat els ajuts europeus específics per a la incorporació de joves pagesos. Sónmoltes les dificultats per començar des de zero en elmónrural quan no es procedeix d’una família tradicionalment agrària o ramadera. “El primer problema és l’accés a la terra”, assenyala Esplugues. “No hi ha pràcticament terra disponible i la que hi ha té uns preus molt elevats”, adverteix. D’altra banda, “les infraestructures i la maquinària necessàries també són molt costoses”, afegeix l’expert.

Totes aquestes circumstàncies fan que els nouvinguts al camp optin per un nou model agrosocial que es caracteritza per productes de més valor afegit però que requereixen molts menys recursos. En lloc de produir molt a baix cost, aposten per la ramaderia o l’agricultura ecològiques, productes amb certificats de qualitat, la venda directa i de proximitat o la recuperació de varietats autòctones. Tot plegat són pràctiques i productes cada vegada més valorats pel consumidor.

“Quan es comença se sol posseir poca terra imaquinària o explotacions molt limitades, de manera que és més fàcil fer una producció petita però de productes de més valor afegit i, per tant, amb preus de venda més elevats, com és el cas de l’agricultura i la ramaderia ecològiques”, explica Daniel Valls, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). “Però aquest tipus de producció requereix formació, treball imolt d’esforç”, adverteix Valls.

En el període 2008-2014, el 17% de les noves incorporacions al camp a Catalunya van ser de joves urbanites, segons l’estudi

Incorporació de joves al camp, a càrrec del programa Odisseu i Arrels a Taula. Una xifra impensable fa només un parell dècades. Les xifres recollides en l’estudi venen a confirmar les reflexions inicials de Josep Esplugues: el 53% dels urbanites nouvinguts al món rural van ser dones, i un percentatge semblant, el 57%, tenien formació universitària. Quant al tipus de negoci iniciat, un 42% van optar per una certificació ecològica, un 32% per un segell de venda de proximitat i un 42% per recuperar varietats autòctones.

Tota aquesta sang nova i amb ganes d’innovar té al davant l’àrdua tasca de rejovenir un sector on només el 6% dels treballadors són menors de 35 anys, segons dades del conjunt de la Unió Europea.