Primavera borsària

Aquest mes d’abril no ha canviat res però tot és diferent. L’economia mundial continua creixent amb força com ja feia. El Fons Monetari Internacional s’ha limitat a ratificar, en la seva revisió d’abril, les previsions del mes de gener. Les empreses continuen tenint uns resultats excel·lents, amb forts creixements en les vendes i els beneficis, i a més sorprenent positivament quan presenten els seus resultats, com també és habitual. Al mercat es continuen produint operacions corporatives que provoquen uns forts augments de les cotitzacions de les empreses opades. Aquest mes hem viscut el cas de Norwegian, que ha pujat un 70% des que ara fa dues setmanes va sorgir la notícia de l’interès d’IAG. L’any passat vam viure el cas d’Abertis, entre molts d’altres. Totes aquestes són empreses que valien molt més del que cotitzaven, i, si no hi hagués hagut l’oferta, molt probablement avui encara continuarien cotitzant a un preu molt barat. Els tipus d’interès han continuat pujant, la rendibilitat del bo nord-americà a deu anys ha assolit un 3%, com era previsible, i no ha passat res. On ha quedat, el temor a la pujada de tipus que va cotitzar al mercat durant el mes de febrer, i que ja vam qualificar en aquesta mateixa columna de totalment infundat?

Si res no ha canviat, per què des que va començar l’abril l’índex Eurostoxx-50 ha pujat un 4,5%, l’Ibex-35 un 3,3% i el dòlar ha pujat un 1,9% respecte a l’euro? No li busquin tres peus al gat; és tan habitual que els mercats estiguin un temps sense cotitzar els fonamentals, com el fet que sempre acaben cotitzant-los. És una simple qüestió de temps. Quin premi Nobel té raó, Robert Shiller o Eugene Fama? Tots dos, sens dubte.