El contagi que causa Wall Street

Quatre factors influeixen actualment a la borsa. El més important és el contagi de Wall Street, d’ençà que els temors de l’augment de la inflació van provocar vendes massives de deute sobirà en dòlars i, per la relació inversa entre preu i rendiment, va trencar la barrera del 3%. El segon factor és la influència dels bancs centrals; el tercer, els resultats de les cotitzades al primer trimestre de l’any, i el quart, la guerra comercial que pot desencadenar el president Trump.

Pels inversors espanyols, el que passi als Estats Units és determinant, ja que un de cada quatre euros dels fons d’inversió es col·loca als mercats internacionals i aquests mercats depenen deWall Street. Malgrat això, el Banc Central Europeu (BCE) manté les seves compres de deute sobirà i deute de companyies d’assegurances. En l’últim consell executiu va reafirmar la seva política de continuar imprimint diners per comprar en borsa. I el president va repetir una cosa decisiva: continuarà recomprant el deute que vagi vencent, fins i tot després de la data límit del 30 de setembre. Aquesta liquiditat afavoreix els fons de pensions i les companyies d’assegurances, però no és la via per finançar les pimes, que tenen com a canal la banca.

Un periodista li va preguntar al vicepresident –que serà substituït al juny per Luis de Guindos– per què el BCE va canviar la política monetària des del 2010. Per Vitor Costancio era necessari donar liquiditat i abans de la crisi les empreses no financeres devien als bancs un 61%. Deu anys després, el finançament bancari només representa un 45%. Potser quan es torni a la normalitat, amb tipus a l’alça, n’hi haurà prou amb actuar a curt. Mentre els bancs hagin de pagar un 0,40% pels dipòsits al BCE, l’Euribor continuarà sent negatiu i redueix el cost de les hipoteques però, segons insistim, el més prudent ara és tenir-les a tipus fix.

La borsa d’un país asiàtic va sorprendre el 2017 els inversors, que va guanyar per sobre de la mitjana de totes les borses. Segons la revista Bloomberg, les compres del banc central en accions de l’índex ETF (de l’anglès

exchange-traded funds) expliquen la diferència. Les sumes invertides van ser de diversos milers de milions de dòlars. No es va confirmar el 2018. Per a les borses d’Occident es tracta d’un fet insòlit.

Per concloure, des de començament d’any, i per tenir una certa perspectiva, l’índex més representatiu de les borses d’Europa, Euro Stoxx 600, va assolir un màxim de 403 quan es va acabar el gener, però la “correcció” de Wall Street d’un deu per cent també va arrossegar Europa a la baixa, amb l’índex a mínims el 26 de març i recuperant-se des d’aleshores fins a 385 el divendres 27, amb tendència a una recuperació, però amb més volatilitat.