Els bancs contra les ‘fintech’

En expansió Les ‘fintech’ guanyen mida, comptes i mitjans i s’han convertit en un seriós competidor dels bancs tradicionals

La presidenta d’un gran banc espanyol va dir que les fintech financeres amb què havia de competir augmenten per les aplicacions de la intel·ligència artificial. La companyia Ant Financial, filial del gegant del comerç per internet Alibaba, segueix elmodel bancari que anomena 3-1-0. En tres segons es pren la decisió de concedir un crèdit al consum i en unminut es fa la transferència, i tot plegat sense la intervenció de cap ésser humà. Això no seria possible sense la difusió dels telèfons mòbils.

Les fintech guanyen mida imitjans. La sueca iZettle cotitzarà a la borsa d’Estocolm, i espera captar més demil milions de dòlars. Va començar oferint targetes de crèdit i ara subministra serveis d’intel·ligència artificial a les pimes. Va tenir mals resultats els dos últims anys, però espera marges bruts d’un 30%. Segons el Financial Times, Mastercard, American Express i fons de capital risc han invertit en iZettle. Orange Telecom ofereix als seus clients el pagament de les compres per internet. Però la competència és més àmplia, perquè els que tenen xarxes de mòbils s’atreveixen a crear nous tipus de bancs.

The Economist il·lustra el cas de Bangla Desh. La gent no tenia comptes bancaris i guardava els diners sota el matalàs. Gràcies a un bon sistema de comunicacions mòbils, ara els guarden als telèfons i ja tenen 30 milions de comptes bancaris, com un matalàs gegantí, però sotmès a les regulacions bancàries del banc central.

El 2012 el BancMundial, amb l’ajuda de la Fundació Gates, va crear el primer índex d’inclusió financera, Findex. El cas del Pakistan és revelador. Té 210 milions d’habitants, la majoria joves amb mòbils, i ha creat 146milions de comptes. La Fundació Gates creu que el Pakistan es convertirà en la primera economia absolutament inclusiva financerament.

A Espanya augmenten els serveis de cobrament, pagament i transferències que ofereix Amazon des de les seves plataformes de promoció a les pimes espanyoles, i també els concedeix préstecs de petita quantia. Pay Pal s’ha convertit en “un banc al núvol”, i no és més que un servei de transferències que desplaça els serveis postals. Alguns supermercats ofereixen el pagament diferit de les compres d’aliments i cobren interessos discutibles.

Però els dos bancs catalans porten avantatge perquè ofereixen a les pimes crèdits documentaris als exportadors, assegurances de canvi de divises, finançament en bones condicions i fons d’inversió i de pensions. L’Obra Social La Caixa és la tercera del món i cobreix les necessitats que havien quedat al marge de la societat. La qüestió per demà és la penetració dels “bancs a l’ombra”, és a dir, els que no estan reconeguts pel Banc d’Espanya.