La Vanguardia (Català) - Diners
Una tènue llum al final del túnel
El mercat acull, expectant, els primers passos per a la normalització institucional de Catalunya
Malgrat el soroll mediàtic i polític provocat pel nomenament de Quim Torra com a president, els mercats ni s’han immutat. Al contrari, les elits econòmiques l’han acollit amb una enorme expectació, en la mesura que suposa un pas cap a la normalització institucional.
Això no significa que no hi hagi grans reptes per afrontar. El fet que el nou govern neixi hipotecat per un partit antisistema com la CUP és un hàndicap. Però el més rellevant és que després de quatre mesos de bloqueig, la legislatura ha començat a caminar. Per primera vegada s’entreveu una tènue llum al final del túnel. Tant el president del Govern, Mariano Rajoy, com el nou president de la Generalitat, Quim Torra, parlen de diàleg. Aquest últim s’ha compromès a governar per a tothom i ha demanat perdó pels excessos dialèctics comesos en el passat. És un començament.
Els analistes financers coincideixen a dir que els mercats creuen que no hi ha risc que es produeixi un enfrontament social i aposten perquè el conflicte s’encarrilarà per vies polítiques. El fet que es mantingui la confiança dels inversors internacionals en Catalunya i en Espanya així ho posa de manifest. La dada objectiva és que l’impacte del conflicte català sobre l’economia continua sent pràcticament nul.
Per tant, caldria separar el blat de la palla. Si la política és l’art de fer possible l’impossible, això és exactament el que s’ha produït a Catalunya en els últims dies. Semblava que l’única opció era una nova convocatòria electoral però aquest escenari s’ha superat. Novament el president basc, Iñigo Urkullu, hi ha tingut un paper determinant.
Al marge del soroll mediàtic i de la crispació política que flota en l’ambient, les dades objectives són les següents: a Catalunya hi haurà un govern legal en els propers dies que reflectirà els resultats de les eleccions del 21-D del 2017 i això suposa el final de la provisionalitat.
Per tant, finalitzarà la intervenció de l’Estat en l’autogovern de Catalunya, ja que es derogarà de manera automàtica l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Aquest era un requisit indispensable per donar llum verda als pressupostos generals de l’Estat per al 2018. Coma conseqüència d’això, el Govern de Madrid podrà finalitzar la legislatura.
Amés, la normalització institucional de Catalunya és el primer pas perquè independentistes i constitucionalistes comencin a parlar. D’aquesta manera, s’obre la possibilitat de trobar solucions diplomàtiques a la situació de l’expresident Carles Puigdemont i d’altres polítics escapats o a la presó. Amb això es donaria satisfacció a les discretes demandes sol·licitades pels governs europeus que observen amb preocupació la deriva del cas català. Ningú no desitja un conflicte que és potencialment perillós per a la cohesió europea i menys encara en un moment en què els partits populistes i antieuropeus han aconseguit arribar al poder a Itàlia.
Una altra peça del puzle que vivim i que s’ha pogut encaixar els últims dies és l’acostament institucional entre PP i PSOE. Era absurd que els dos grans partits constitucionalistes no poguessin ni tan sols “asseure’s junts”. Discretament s’ha obert un escenari de negociació i d’acord en els grans temes d’Estat que estaven bloquejats des del 2016, entre els quals hi ha la renovació i reequilibri del poder en les institucions.
Aquesta versió optimista dels últims esdeveniments pot xocar amb les paraules i els gestos del nou president de la Generalitat, Quim Torra. Tot i això, ningú no pot oblidar que ha fet l’únic discurs que podia fer, ja que el seu nomenament depenia exclusivament dels radicals de la CUP. Però una cosa és el que es diu i una altra de molt diferent el que es fa. La línia vermella està en el compliment de la Llei i de laConstitució. Els més interessats a acatar aquesta condició són els dirigents independentistes per recuperar la legitimació internacional que han perdut. Per tant, les seves declaracions pujades de to cal interpretar-les com una arenga dirigida a amansir les seves bases.
En aquest panorama, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ja s’imagina a la Moncloa, mira de treure avantatge electoral ambun discurs radical per atreure els votants més conservadors del PP. Paradoxalment, aquesta estratègia està col·locant Mariano Rajoy cada vegadamésen el centre polític. Enels cercles de poder econòmic es considera arriscat donar ja per mort el vell bipartidisme PPPSOE. Però malgrat el que diuen les enquestes, encara falta un any per a les eleccions municipals i autonòmiques, que marcaran el camí cap a les generals.
Queda molt partit per jugar. En qualsevol cas, tot sembla indicar que en aquest moment la suma PP-Cs obtindria majoria absoluta, mentre que la suma PSOE-Podem queda molt lluny de formar govern.
La retirada del 155 era vital per al Govern central: aprovarà pressupostos i pot acabar la legislatura