Alces en les comissions

çant una nova comissió al llarg de la vida del préstec.

Aparer de Julio Rodríguez, expresident del Banc Hipotecari i actualment vocal del consell d’estadística de l’INE, “la proporció d’hipoteques a tipus variable continua sent superior per l’existència d’un important estoc de préstecs ja vigents, però un 40% de les noves operacions s’estan firmant a tipus fixos”.

Sota el punt de vista de Rafael Gil, director del servei d’estudis de Tinsa, “es tracta d’un mercat que havia tornat a agafar el seu ritme i que a curt i amitjà termini es preveu que continuï creixent, tret que succeís alguna cosa molt extraordinària”. Quant als preus, aquesta consultora calcula que el preu mitjà de l’habitatge a Espanya (nou i de segona mà) encara està un 35,7% per sota dels nivells de l’any 2007. Barcelona capital encara es troba un 23,8% per sota dels màxims, i la ciutat de Madrid, un 27,6%. “Barcelona és de les primeres ciutats que va tocar fons, a començaments de l’any 2013”, assegura Gil.

El ressorgiment del mercat immobiliari ha revifat la guerra entre les entitats financeres per captar clients hipotecaris. Tanmateix, la decisió del Suprem en aquest mercat podria tornar a portar canvis. Segons Juan Antonio Gómez Pintado, president dels promotors immobiliaris de Madrid i també de la patronal espanyola (APCE), “de moment hi està havent retards en el lliurament de pisos nous, sobretot en aquells en què el client no se subrogarà al crèdit del promotor i se n’anirà amb la seva entitat financera. Prefereix esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments”.

Fins ara, el Tribunal Suprem havia entès que l’impost d’actes jurídics documentats el pagava el prestatari. Ara, però, interpreta que és el banc, malgrat que la decisió ha estat congelada en espera de la decisió d’un ple de la Sala del Contenciós, una marxa enrere inèdita en la història d’aquesta institució. Gómez Pintado aclareix que en l’habitatge nou, si hi ha crèdit a promotor, aquest tribut el paga la promotora. Això sí –continua–, “cada vegada que es ven un pis cal pagarlo”. L’últim any disponible, el 2015, les comunitats autònomes van recaptar 1.741 milions d’euros per aquest concepte. Cada comunitat aplica un impost que oscil·la entre un 0,5% i un 1,5%, segons les dades que fa anar el Registre del Consell General d’Economistes (Reaf). No obstant això, tal com aclareix Rubén Gimeno, director del servei d’estudis del Reaf, “hi ha tipus diferents per circumstàncies concretes, com ara el valor de l’immoble, discapacitat o família nombrosa”.

Catalunya és la comunitat que més va recaptar, 359,83 milions, seguida d’Andalusia (334,92 milions) i de la Comunitat de Madrid (290,98 milions). La Comunitat Valenciana figura en quarta posició, amb 199,94 milions. En l’extrem contrari hi ha Navarra, que només va recaptar 9,38 milions, o La Rioja, amb 10,55 milions.

El pròxim 5 de novembre l’Alt Tribunal mirarà d’aclarir la situació: a qui li correspon el pagament de l’impost i amb quina retroactivitat s’aplica. Sobre les hipoteques concedides des del 2014 hauran de ser les hisendes Milions d’euros el 2018 fins al segon trimestre comunitàries les que tornin l’impost, ja que van ser aquestes les que en van percebre l’import. Ara bé, és de preveure que, si això passés, les administracions tributàries de les comunitats autònomes acabarien reclamant aquestes sumes als bancs.

Tot i això, i tal com opinen molts despatxos d’advocats, la decisió pot comportar que els clients els assisteixi el dret de reclamar els impostos pagats anteriorment a l’exercici del 2014, de manera que les xifres que hauria d’assumir la banca són força més voluminoses. Dels 4.000 milions, segons va aventurar prudentment Moody’s, fins als 16.000, segons altres agències consultores.

En aquesta tessitura, els costos d’una sentència desfavorable serien tan rellevants per a les entitats financeres que podrien veure amenaçada la seva solvència i fins i tot es veurien forçades a dur a terme ampliacions de capital. Se sobreentén que el Banc Central Europeu voldrà saber aviat quines pèrdues calculen. Alguns experts tampoc no descarten que s’obri una nova onada de fusions.

En aquest context “alguns bancs podrien endurir de manera immediata les concessió de nous préstecs recuperant la comissió d’obertura, que molts bancs ja havien eliminat, i incrementant els diferencials de les noves hipoteques”, assegura Villén. Julio Rodríguez opina el contrari: “La banca intentarà no retocar gaire a l’alça els diferencials, sobretot quan l’Euribor està començant a pujar i a partir de mitjans de l’any que ve es preveu que es comencin a elevar els ingressos del sector”. Per Rodríguez la sang no arribarà al riu i probablement es trobarà una solució per al conflicte actual.