La Vanguardia (Català) - Diners
Un sistema en agonia
Cabana s’allunya per unes hores de la història de bancs i empreses per prendre el pols al capitalisme
Francesc Cabana és advocat i va formar part del grup de fundadors de l’extinta Banca Catalana, però ha passat una gran part de la vida treballant com a historiador de l’economia. Més en concret, com a historiador de bancs i empreses. A la dècada dels vuitanta Cabana es va especialitzar en estudis sobre la banca barcelonina i després va abordar l’evolució de sectors sencers (el dels cotoners, el sector tèxtil, el mateix sector bancari) i va escriure sobre la burgesia de Catalunya, sobre les seves fortaleses i les seves mancances.
Cabana no procedia del món acadèmic, però exhibia un important avantatge sobre altres historiadors de l’economia. Coneixia o havia tingut alguna mena de tracte ambmolta de la gent de qui parlava (ja fos quan treballava a la Borsa de Barcelona o al banc de què havia estat secretari general). Tenia, a més amés, una enorme paciència per documentar-se, fins al punt d’haver convertit els últims anys casa seva en un veritable arxiu de memòries d’empresa, pagarés i tota classe de documentació mercantil.
El resultat de tota aquesta feina han estat una vintena llarga de llibres que han tingut una difusió excepcional tenint en compte la matèria que abordava. Fins al punt de fer popular el subgènere entre un públic que ha simpatitzat amb les seves descripcions de la societat industrial ( Les catedrals del cotó va ser l’encertat títol d’un dels seus llibres ), en què posava nom i cara als seus principals protagonistes.
En paral·lel, Cabana s’ha ocupat de l’economia d’una manera més àmplia. El 2016 va publicar La cultura de la cobdícia, en què reflexionava sobre la marxa de l’economia en vista de la crisi immobiliària i financera a Espanya. Ara acaba d’editar un llibre que segueix aquesta última línia, L’agonia del capitalisme. Cabana no considera pròpiament que el capitalisme hagi entrat en la fase final de la seva existència. Però sí que pensa que ha perdut molt del sentit que va tenir, el de millorar les condicions de vida de les persones.
L’autor recorre a la seva experiència en la banca, la borsa i el Banc Mundial (va ser consultor per a diferents països de l’Àfrica subsahariana) per descriure l’evolució d’un món que en moltes coses considera que ha empitjorat i que veu necessitat d’una revolució ètica. Cabana reconeix el caràcter cíclic del capitalisme. Però no pot amagar el seu pessimisme davant un sistema “en què la cobdícia i l’ambició tenen un paper més important que la solidaritat”.