CRÍTICA D’ART EL PARADÍS PERDUT

Sergio Vega

Collage, fotografia, instal·lació | Rocío Santa Curz Art. Barcelona | Fins al 30 d’octubre | Preus: entre 2.500 i

24.000 euros | Tel. 93-633-83-60

El paradís terrenal, l’expulsió d’aquest estat d’innocència i l’existència posterior convertida en un exili. O la terra promesa, l’odissea a conseqüència d’un naufragi, l’edat d’or perduda... Crec que els mites fonamentals de l’antiguitat, que sovint es repeteixen amb significatives variacions en cultures de diversos continents, són privilegiades portes d’entrada per a una comprensió profunda de la situació i la condició humana, en què el desig poques vegades coincideix amb la realitat exterior i que es pot viure. No és casualitat que la insatisfacció romàntica recuperés alguns d’aquests mites com a formulacions de la seva nostàlgia i el seu desig d’un món millor que l’existent i conegut.

La noció de paradís terrenal em sembla especialment interessant. Hi ha hagut filòsofs que han escrit sobre aquesta qüestió amb un humor alegre i negre, com Cioran a La caída en el

tiempo. D’altres, com H.A. Mu

rena a La metáfora y lo sagrado, van arribar a conclusions semblants per vies ja no sarcàstiques i escèptiques, sinó místiques i amoroses: el que ens expulsa del paradís és la incapacitat de fer atenció i de reconèixer el millor. El cinema ha incidit també en aquest tema, i amb ple encert en pel·lícules com Fata Morgana, deWerner Her

zog, i La delgada línea roja, de

Terrence Malick.

Rocío Santa Cruz ha obert la temporada amb una exposició de Sergio Vega (1969) titulada Paradisos perduts de la modernitat. Tot i que aquest artista és argentí, l’exposició remet principalment a un altre país: el Brasil. I enllaça el tema mitològic del jardí de l’Edèn amb la colonització d’Amèrica del Sud i amb la modernitat (després interrompuda per la dictadura militar) que a mitjans del segle XX van significar, per exemple, l’arquitectura d’Oscar Niemeyer i la bossa nova de João Gilberto. Ho fa mitjançant collages que associen elements naturals amb altres de propis de la “modernitat tropical”. En una instal·lació, el Gènesi és narrat per papagais... Vega es basa en un llibre antic d’Antonio de León Pinelo, El Paraíso en el Nuevo Mundo (1650), i situa l’Edèn a la selva sudamericana. Per la meva part, ja vaig suggerir, en el primer poema del meu llibre

Antinaufragios, que el paradís no és un lloc ni un temps passat o futur, sinó més aviat una manera de ser i de conviure.