La Vanguardia (Català) - Diners
Robert Tornabell
Impotent per competir amb Amazon iMicrosoft, paga un alt preu per una firma molt festejada
De la vella borsa a l’economia global
Històricament, es tracta de la compram és cara d’ una empresa desoftware: IBMpagarà33.000 milions de dòlars per Red Hat. Tambéés històrica perquèIBM no ha desemborsat mai més de 5.000 milions per una adquisició. I perquè el preu suposa una primad’un63% sobrela cotització prèvia, amés d’equivalera51 vegades els beneficis previstos de l’any vinent.
IBM, antigament coneguda com a “gegant blau”, s’empetiteix cada trimestre: acumula anys de facturació en declivi, sense trobar capalt r amanera de defensar la seva cotització que recomprant accions pròpies. Ha fallat en la seva estratègia per competir en el disputat mercat del cloud computing: ocupa la quarta plaça del rànquing (o la cinquena si est é en compte Alibaba, centrada ala Xina ). En realitat, els seus ingressos per serveis de núvol públic creixen, però només la meitat que els dels seus competidors, Amazon (AWS) iMicrosoft (Azure).
Virginia Rometty, presidenta executiva d’IBM des del 2011, creuquehatrobat lasolucióque compensarà la grisor del seu mandat: la compra de Red Hat, ha dit, “reinicialitza” el mercat. El seu raonament segueix aquesta lògica: fins ara les empreses han portat al núvol tan sols les seves càrregues més fàcils, que estima en un 20% del total; la pròxima fase consistirà –sempre segons ella– en una competició per capturar el 80% restant d eles càrregues: aquí vol ser IBM. Potencialment, gran part d’aquest 80% es reconvertiria en una modalitat híbrida, que combini proveïdors de núvolspúblics (iIBMhoés) ambla transformació dels seus centres de dades( molts dels quals basats en sistemes d’IBM) en núvols privats.
Aquest discurs el comparteixen altres companyies que, després d’haver intentat, durant un temps, competir amb els gegants, hi han renunciat (HPE o Cisco) o, com VMware, han optat per aliar-s’hi. Són molts els que prediquen la hibridesa, però IBM pretén marcar diferències absorbintRed Hat, que és el proveïdor de software més gran de Linux empresarial. I, per cert, Linux és, amb diferència, el sistema operatiu dominant en el móndel núvol.
Amb aquesta compra IBM es col·loca en primera fila de la tendència multinúvol. Rometty –que aviat deixarà el càrrec–hadit que el client mitjà d’IBM té, típicament, un miler d’ aplicacions que necessita reescriure i modernitzar i que sovint treballa amb diversos proveïdors de núvol, de manera que el principal inhibidor ésqueaquestes càrregues no es poden portar d’un núvolacapaltre. RedHathauriade contribuir asuperaraquesta barrera. Enparaules deJimWhitehurst, el seu conseller delegat ,“no estracta tant deportar to tesles dades al núvol com de portar l’experiència del núvol a on són les dades”. Presumptament, els clients d’IBM s’haurien de sentir a gust fent aquest viatge acompanyats per Re d Ha tiel seu ecosistema de desenvolupadors. S’ infereix que, per separat, les dues companyies corrien el risc de vegetar envoltades d’ una indústria en una brutal transformació: una, IBM, llastada pel seu passat, i l’ altra, Re d Ha t, massa petita per plantar cara als gegants. Amés, qui rebutjaria 190 dòlars per una acció que el dia abans envalia 117?
RedHat ha estat pionera delmoviment open source i pràcticament l’única que ha aconseguit guanyar diners durant gairebé tota la seva existència (de fet, és moltmés rendible que IBM). Linux és obert i gratuït, però la versió que ven Red Hat destaca per les seves millores i eines, que, juntamentambel cruci- al servei de suport, justifica que les empreses paguin per ella.
Queda per veure com reaccionarà la indústria. Malgrat les promeses de continuïtat dels acords preexistents, molts socis de Re d Ha t no acaben de fiar-se del nou propietari. Tot i que tampoc no hi ha gaires alternatives en el software obert: potser Canonical (Ubuntu) o Suse podrien complir aquest rol. Aquesta escassetat d’opcions –o l’existència d’un altre candidat– explicaria per què IBM ha pagat per aquesta empresaunpreu inusual
Pionera en el codi obert, pot obrir camí a altres operacions similars, no tan cares