La Vanguardia (Català) - Diners
Els bancs humanitzen la tecnologia per adaptar-se a l’era digital
Una dècada després de la crisi de Lehman Brothers i de la irrupció dels telèfons intel·ligents, el sector aborda una profunda transformació
La història centenària dels grans bancs va fer un tomb fa deu anys. La fallida del gegant financer dels Estats Units Lehman Brothers va desencadenar la crisi econòmica mundial més important des del crac del 29 i va estar a punt de fer tremolar els fonaments que sostenen el sistema. En paral·lel, la ràpida expansió dels telèfons intel·ligents després del llançament del primer iPhone d’Apple va originar un canvi de paradigma cap a la digitalització de la comunicació, els negocis i la societat en conjunt.
Una dècada després d’aquest punt d’inflexió, Espanya està emprenent una reforma del seu sis- tema financer sense precedents, en la qual s’ha posat en marxa la unió bancària. L’imparable procés de canvi digital es desenvolupa alhora que es complica l’escenari internacional en què operen els grans bancs, molt més difícil d’entendre en un entorn global com l’actual.
Com assenyala el soci responsable del sector financer de KPMG EMA i soci principal de KMPG Abogados, Francisco Uría, “el context no pot ser més complex, des de molts punts de vista: baixos tipus d’interès, un escenari geopolític desconegut, canvis regulatoris sense precedents, massa favorables als nous actors, i la transfor- mació digital a gran velocitat”.
KPMG és l’amfitrió dels Diàlegs de Futur amb La Vanguardia, que amb el lema “Eficiència, transformació digital i rendibilitat” ha aplegat a la redacció del diari els responsables de transformació digital de quatre grans entitats bancàries per debatre sobre les seves prioritats estratègiques.
El director general adjunt i director de transformació de negocis i màrqueting de Banc Sabadell, Manuel Tresánchez, reconeix que el sector té al davant “la tempesta perfecta”. Respecte al repte de la transformació digital, Tresánchez recorda que els bancs “sempre han estat nodes de relació” i destaca que el que canvia “és la manera en què se sustenta aquesta relació”. En vista del nou escenari, Banc Sabadell aposta per “tres palanques: eficiència, productivitat comercial i experiència del client”, de manera que impulsa una “transformació de les persones”, com la defineix
Criptomonedes
Els grans bancs participen en plataformes ‘blockchain’ per explorar les possibilitats que tenen i destaquen que hanmillorat en seguretat i transparència
el director general adjunt.
Amés de la integració de Banco Popular, el Santander afronta un altre projecte de gran envergadura: el canvi digital. Segons el director de banca digital i innovació de Santander Espanya, Luis Colorado, en aquest fenomen imparable, “la tecnologia és un habilitador, però el més important és la transformació de les persones i dels processos”.
La clau de futur, pel director de banca digital del Santander, és trobar “el punt d’integració entre l’àmbit físic, l’àmbit digital i el canal remot” i “humanitzar la tecnologia”. En aquest punt, subratlla que cal tenir en compte que “no tothom és nadiu digital”.
Des de CaixaBank, el director de màrqueting, Xavier Mas, destaca que el valor més preuat “és la confiança dels clients”. En vista dels desafiaments que obre la transformació digital, CaixaBank treballa en diverses línies: “La segmentació per oferir un servei més especialitzat i omnicanal, per a particulars i empreses de
Ciberseguretat
Cal una gran inversió i la cooperació publicoprivada per fer front a les amenaces que s’entreveuen per garantir les dades i transaccions
tota mena, de start-ups a grans corporacions; l’establiment de relacions personals que perdurin, ja sigui per la presència física o per altres mecanismes; i el canvi cultural intern, amb equips multidisciplinaris que generin velocitat i agilitat”.
BBVA, segons el director adjunt de transformació digital, Raúl Pérez, ha iniciat un “profund canvi en tots els àmbits que requereix molta generositat en un nou context amb l’objectiu de ser una empresa omnicanal basada en les dades”. Pérez assegura que és molt important “acompanyar el client en el dia a dia, i en els moments importants, sense que hi trobi ruptures” i “construir experiències úniques allà on sigui l’usuari, que avui és al mòbil, ja que s’hi passa quatre hores imitja al dia”. Per aquesta raó, ressalta: “Si ets al mòbil, ets amb el client”.
Regulació, competència i cooperació
La tecnologia digital ha propiciat la disrupció en molts sectors, també en el de la intermediació financera. Entre els nous competidors de la banca, hi ha els anomenats players (jugadors), segons el llenguatge de la nova economia. Entre aquests jugadors destaquen les fintechs ( empreses
emergents), unes start-ups especialitzades a oferir serveis financers. En el seu cas, el component digital forma part del seu origen, de la seva arrel. No s’han d’adaptar al nou entorn perquè ja hi han nascut.
Les fintechs, però, no són els únics players que han entrat en el terreny en què fins ara es movien gairebé en solitari els grans referents del sector bancari. Amés de les empreses emergents, els gegants tecnològics, coneguts com a bigtechs, es transformen de manera accelerada en enormes plataformes que ingressen en totes les activitats econòmiques.
Els players es converteixen molt sovint en frenemies, un neologisme format per les paraules angleses friend ( amic) i enemy ( enemic) i que serveix per descriure la relació entre empreses que poden actuar alhora com a aliades i competidores.
Per Ciscu Gibert, soci responsable de KPMG a Catalunya, ens trobem amb una “dinàmica en què conviuen dos mons molt diferents”, amb una “clara dicotomia entre un entorn regulat, la banca, i un altre que no ho està tant, el de les fintechs”. Gibert considera que, de vegades, “la regulació pressiona en sentits oposats, i un cas tangible d’aquesta contradicció és l’univers de les dades, en què l’RGPD obliga a mantenir-los sota confidencialitat i la PSD2 porta a compartir-los”.
Per primera vegada, la nova regulació imposa al banc que permeti l’accés de tercers (com comerços o altres empreses financeres) als comptes de pagaments dels seus clients si aquests clients ho autoritzen, i també a l’inici dels pagaments en nom seu. Totes aquestes possibilitats obren l’accés a les dades dels clients bancaris a altres entitats quan l’usuari ho autoritzi.
Amb aquestes regles del joc, Francisco Uría creu que els bancs “s’enfronten a un ecosistema de prestació de serveis financers que està canviant, amb les fin
techs, és a dir, empreses emergents que utilitzen la tecnologia per oferir serveis financers innovadors, i la nova espècie que encara ha d’arribar al sistema, això és, les bigtechs, grans companyies tecnològiques com Google, Apple, Facebook i Amazon”.
Tenint al cap aquests nous competidors, el director de màrqueting de CaixaBank diu que “bona part de la innovació també recau en les fintechs”. Tot i això, matisa que els clients els tenen els bancs”. Per això considera que el que han de fer aquestes entitats “és col·laborar-hi”. “Si som capaços de fer-ho –argumenta–, es donarà una simbiosi beneficiosa, tant per a les fintechs com per a la banca”. Així i tot, perquè això passi, com adverteix Xavier Mas, “la regulació ha de permetre aquestes aliances”.
El director adjunt de transformació digital del BBVA es manté en la mateixa línia: “Cal parlar de tu a tu amb les fintechs, sobre col·laboració i construcció”. Raúl Pérez es mostra convençut que “la innovació oberta és vital”, ja que, a parer seu, cal “modificar les estructures per dur a terme aquella col·laboració”. Igualment, alerta que “la regulació ha d’acompanyar aquests canvis”.
Des de Banc Sabadell, el director general adjunt i director de transformació de negocis i màrqueting detalla que aquesta col·laboració necessita dos ingredients: d’una banda, “una regulació que la propiciï” i, de l’altra, “una actitud oberta”. Manuel Tresánchez afegeix que “els bancs, precisament perquè són nodes, sempre han complert amb exigències regulatòries” i que la clau en aquest context és “identificar i defensar la relació amb els clients”. Per aconseguir aquest escenari de cooperació, en bene- fici del client, Ciscu Gibert proposa que no es reguli l’entitat, “sinó l’activitat” que es du a terme.
Com explica el director de banca digital i innovació de Santander Espanya, la seva entitat veu els nous players amb qui es relaciona el client financer com a “col·laboradors necessaris”. Per això, Luis Colorado arriba a la conclusió que, en el context actual, en què operen grans bancs com el seu, tothom va en la direcció i han de cooperar, ja que, a la fi, “l’experiència del client és el fonamental”.
Amés d’aprofundir en aquestes fórmules de col·laboració amb les
fintechs, els grans bancs participen en plataformes blockchain (cadena de blocs), amb l’objectiu d’explorar-les tan bé com sigui possible. Una blockchain és una tecnologia de comptabilitat distribuïda basada, com indica el nom mateix, en una cadena de blocs que descentralitza les transaccions financeres. Els clients d’aquestes plataformes fan servir per dur a terme pagaments les anomenades criptomonedes, entre les que destaquen el bitcoin i l’ether.
Raúl Pérez, director adjunt de transformació digital del BBVA, observa la següent coincidència: “La blockchain va néixer alhora que l’iPhone i, si bé no ha anat a la mateixa velocitat, des del 2017 i, en especial, el 2018, ha adquirit un gran protagonisme”. En el cas del BBVA, Pérez explica que han començat a fer “proves reals” i a “veure les bondats que té, com ara la seguretat, l’eficiència, la transparència i la rapidesa, i les capacitats de la blockchain, per exemple, per transferir diners d’un continent a d’altres o la signatura de contractes”.
CaixaBank participa en plataformes blockchain capdavanteres. El director de màrqueting, Xavier Mas, considera que “serà una bona ajuda en el futur”. De fet, té ben presents els avantatges que ofereix actualment per fer més àgils les transferències internacionals.
El director general adjunt i responsable de transformació de negocis imàrqueting de Banc Sabadell, Manuel Tresánchez, augura que la blockchain tindrà “molt recorregut” en àmbits que ara ni tan sols ens imaginem, i afegeix: “Estem assistint a una forta i rapidíssima dissolució de les fronteres entre sectors”.
La ciberseguretat és un altre dels grans reptes que afronta el sector bancari en el seu procés de transformació digital. Aquí també és clau la cooperació. Segons Francisco Uría, soci responsable del sector financer de KPMG EMA i soci principal de KMPG Abogados, la protecció de les operacions a la xarxa obliga els bancs a assumir una “enorme inversió”, de manera que s’imposa la col·laboració “entre entitats publicoprivades per combatre plegades les amenaces” que es presentin.
El resum d’Uría és aquest: “Anem cap a un món en què els prestadors de serveis financers seran infinits”. Les incògnites per revelar augmenten dia a dia. A quines noves integracions en el sistema financer donarà lloc tot aquest procés? Quins seran els pròxims moviments de les fin
techs i els gegants tecnològics en l’àmbit financer? Quin recorregut acabarà tenint la blockchain i les criptomonedes? Funcionarà la incipient col·laboració entre l’ecosistema tecnològic i els grans bancs fins a arribar a la simbiosi? De quina manera s’establiran les normes en aquest complex nou sistema financer?
Cal que bancs i ‘fintechs’ parlin de tu a tu, però falta que es faciliti una regulació
S’imposen les operacions amb criptomonedes i obren un univers desconegut