La Vanguardia (Català) - Diners
Economia que imita la natura
La biomimètica emergeix com a solució per a millorar la sostenibilitat
La forma aerodinàmica de la part davantera dels trens d’alta velocitat de la sèrie 102 recorda el cap d’un ànec. No és casualitat. Al món del disseny és freqüent inspirar-se en la natura per trobar les millors solucions. El biomimetisme és un camp de coneixement i investigació emergent que proposa que l’economia imiti la natura per tancar cercles i ser més sostenible. “La biomimètica és una resposta a la insostenibilitat del model de creixement actual, proposa de superar paradigmes obsolets fent evolucionar el concepte de progrés des d’una perspectiva regenerativa”, explica Pere Monràs, president de l’Institut de Ciències Biomimètiques (BSI).
La Unió Europea, en un recent informe de l’Agència del Medi Ambient titulat Circular Economy ans Bioeconomy - Partners in Sustainability, aposta per potenciar la bioeconomia dins de l’economia circular (un model econòmic que vol tancar cercles per minimitzar l’extracció de més matèries primeres i evitar la generació de residus). “Als ecosistemes naturals es tanquen els cercles, no hi ha residus”, afirma Jordi Carrasco, director del BSI. A més de ser una font d’inspiració, “la natura és garantia de sostenibilitat, perquè són solucions que fa milers d’anys que funcionen”, afegeix Carrasco.
Als Estats Units l’interès per la biomimètica s’ha multiplicat per deu des del canvi de mil·lenni. És un dels països del món on aquest camp té un recorregut més important i experiència i l’Índex Da Vinci –una base de dades que duu a terme un seguiment de l’activitat acadèmica– situa l’impacte de l’activitat biomimètica als Estats Units en 372.000 milions d’euros l’any 2030.
En alguns països del nord d’Europa, com ara Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca o Is- làndia, la biomimètica té una creixent importància en el marc d’una economia sostenible. “A Catalunya estem en una situació molt inicial, però tenim un important teixit productiu per al qual la biomimètica pot tenir un gran interès”, assegura el director del BSI. L’entitat veu en la biomimètica “un camp de coneixement i de desenvolupament emergent que ofereix un enorme potencial per ser explotat i desenvolupat”.
En alguns camps, com l’arquitectura o el disseny de productes, és ja una gran coneguda. “Només cal observar les construccions de Gaudí”, assenyala Carrasco. Altres exemples els trobem “als materials no newtonians, que s’utilitzen per esmorteir impac- tes i imiten els cartílags; materials amb memòria de forma, com el pèl; o el kevlar de les armilles antibales que copia l’estructura d’una teranyina”, explica Javier Peña, director general d’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona Elisava.
Segons l’opinió de Peña, el gran repte és inspirar-se en la natura per desenvolupar estratègies eficients i sostenibles. “Estudiar les migracions de grups d’aus ens pot ajudar a dissenyar una mobilitat més eficaç a les ciutats”, posa com a exemple el director general d’Elisava.