La Vanguardia (Català) - Diners
La recollida de bolets, molt popular, no es referma encara com a negoci
Els territoris forestals continuen sense treure profit de la possible rendibilitat d’aquest fong tan preuat
Aquesta temporada de bolets està sent una de les millors per als amants d’aquest fong tan preuat. Tot i això, els territoris forestals continuen sense acabar de treure profit de la gran afluència de gent quedonenels bolets. NomésaCatalunya es registra una mitjana d’1,2 milions de boletaires al cap de l’any, que es concentren bàsicament durant els mesos de setembre, octubre i novembre. D’aquests 1,2 milions de boletaires, uns 433.000 hi van més de tres vegades a l’any i un nombre indeterminat (ja que enmolts casos es tracta d’economia submergida) en cullen per vendre’ls.
S’estimen en 10milions d’euros elsdinersquesuposenlaimportació i exportació de bolets, 9 la importació i només un l’exportació. Els bolets importats procedeixen de països de l’est d’Europa, però també d’altres regions més llu- nyanes, explica Juan Martínez, investigador del consorci Centre de Ciència i Tecnològia Forestal de Catalunya (CTFC). Martínez assegura que, si es venguessin tots els bolets que hi ha als boscos catalans, es facturaria una mitjana de 24 milions d’euros a l’any. La major part d’aquests boscos estan en mans privades (un 74%), però els propietaris rares vegades reben alguna compensació pels bolets que es cullen a les seves fin- ques. Unade lespoquesexperiènciesdecobramentperrecol·lecció aCatalunya és la de Josep Pintó, a Sant Llorenç de Morunys.
El 2012, aquest propietari forestal va decidir tancar les seves 200 hectàrees de bosc i cobrar 10 euros als que volguessin anar-hi a collir un màxim de 3 quilograms de bolets per persona. L’any de més afluència va vendre 160 entrades, però elmés important per a Pintó és que han augmentat les estades al seu hotel El Monegal, vinculat a la finca forestal.
El micoturisme, entès com l’activitat turística relacionada amb la gastronomia, la recol·lecció i la cultura micològica dels fongs silvestres, és un camp per explotar, segons l’estudi Els beneficis socioeconòmics, científics i polítics del micoturisme. Avui dia la major part del valor afegit s’escapa de la zona de producció.
Només alguns territoris com la província castellanolleonesa de Sòria han sabut aprofitar el ganxo dels bolets. La investigació, publicada a la revista científica Ecosphere, conclou que els cercabolets o micoturistes estan en el centre d’un nou model de negoci d’ecoturisme que pot arribar a revitalitzar l’economia rural.
L’obtenció d’ingressos mitjançant la micosilvicultura contribuiria a fer que els propietaris forestals invertissin en els seus boscos per augmentar la productivitat micològica, argumenta el CTFC. Tot i això, l’entitat es lamenta que l’actual marc legislatiu català no beneficia el desenvolupament de l’activitat micològica. “Cal que hi hagi una normativa que protegeixi el propietari forestal, com ja hi és en moltes altres comunitats autònomes”, assenyala Martínez.