Pressupostos de la discòrdia

Després de la negativa independentista, l’únic acord capaç de garantir l’estabilitat econòmica davant un possible xoc és PSOE, PP i CS

Els independentistes catalans s’handisparatuntret alpeurebutjant per raons polítiques l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2019. Amb la seva actitud s’ha visualitzat que l’únic pacte capaç de garantir l’estabilitat econòmica davant un possible xoc que ens ve a sobre és el del bloc constitucionalista. Almenys això és el que es comenta entre les elits del poder. La suma dels escons del PSOE, Partit Popular iCiutadans suposen un75% de la sobirania nacional representada alParlament.

Un home de l’experiència política de Carles Campuzano, portaveu del grup parlamentari català, no s’ha cansat de repetir que ésun greu error barrejar les negociacionspressupostàriesambelprocés judicial a què es veuen sotmesos els dirigents de l’independentisme. Són coses diferents, és tant com barrejar “peres amb pomes”. Les declaracions de la dirigent d’ERC Marta Rovira des del seu retir a Ginebra preguntant-se, “quantes partides pressupostàries valen la meva llibertat?”, així sembla indicar-ho. Segons la seva opinió, “aquests Pressupostos continuen sent els d’un Govern repressor”.

Amb aquest tipus d’actituds es desaprofita lapossibilitatdeconstruir un govern “a la portuguesa” la pròxima Legislatura; ungovern progressista que pel que sembla està funcionant amb cert èxit. Les possibilitats d’articular un tripartitaEspanyapivotatpelPSOEiun altre a Catalunya dirigit per ERC les han tirat per la borda dirigents de poca volada.

És més que evident que aquesta legislatura, després del cop de gràcia que els dirigents nacionalistes independentistes han donat al Govern Sánchez, està més que esgotada. L’aprovació pressupostària era simplementunassaig general davant la pròxima legislatura, que seria on de debò es prendrien les grans decisions. Tot el que calia fer era no espifiar-la.

Ambaquest fracàs s’ha posat de manifest que el “front popular” entre l’esquerra i elsnacionalistes serveix per destruir, però no per construir. Va permetre enderrocar el govern de Mariano Rajoy, però no ha servit per aprovar els PGE–que és el quehauriapermès a Sánchez acabar la legislatura–. Quanuncamíquedanegat, necessàriament en cal obrir d’altres.

Atès que en política el buit no existeix i sempre l’omplen altres forces, és de suposar que el bloc constitucionalista que va saltar pels aires amb la moció de censura, tornarà a recompondre’s l’endemà de les eleccions.

Tanmateix, Pedro Sánchez no es dona per vençut. Fins a l’últim moment està intentant recompondre la situació i de fet el Govern espanyol està treballant amb un doble escenari. Els ministeris continuen a tota màquina per poderpresentardavantelParlament els Comptes del Regne abans que s’acabi el mes de desembre. Si no aconsegueixen el suport parlamentari necessari, es passarà al “Pla B”. Aquest consisteix a aprovarun“macrodecret llei” d’actuacions pressupostàries que permetriaapujarlespensionsiels salaris dels funcionaris, així com els impostos i la resta de mesures pactadesambPodem.

Una autèntica presa de pèl, a la qual els nacionalistes bascos i catalansdonariensuport. Nipròrroga, ni pressupostos... un autèntic nyap!

Pot ser que el bloc constitucionalista, trencat per la moció de censura es refaci si hi ha unes eleccions