Itàlia cedeix i els mercats no s’immuten

La realitat es va imposar abans del que s’esperava, almenys de moment. Enefecte, dimecres passat la Comissió Europea i Itàlia van arribar a un acord pel qual Itàlia fa marxa enrere en el seu pla pressupostari previst per a l’any 2019. Acanvi, la Comissió demomentno posarà en mar- xa el procediment per dèficit excessiu que culminaria, en el pitjor dels casos, en una sanció de fins a un0,5% del PIB transalpí, equivalent a 8.600 milions d’euros.

El retrocés de l’Executiu liderat pels populistes Moviment 5Estrelles i laLliga ha estat evident. Per començar, Itàlia passa de pressupostar un dèficit públic mesurat en termes de PIB d’un 2,4% el 2019 a un altre d’un 2,04%. Aquesta rebaixa, amés, es va veure acompanyada d’una previsió de creixement econòmic el 2019mésrealista, ara de l’1% del PIB davant l’1,5% previ.

Però analitzem l’abast de l’ajust, equivalent a uns 10.000 milions d’euros de menys despesa. D’entrada sembla clar que alguna de les mesures estrella de l’executiu s’evaporaran o, comamínim, s’endarreriran. És el cas de la conegudacomaRenda Ciutadana, que ha proposat el Moviment 5Estrelles, que suposava una dotació de fins a 780 euros almes als pensionistes i aturatsamb menys recursos econòmics.

Tambées veurà afectat el sistemade pensions, que retallarà les dotacionsmésaltes i deslligarà la revalorització de la resta de prestacions de la pujada de preus. La Comissió aconsegueix, a més, arrencar la promesa de nous impostos aRoma: gravaràamb una taxa les empreses generadores d’ingressos a través d’internet, semblant a la taxa Google espanyola, i tambéimposarà un increment de la tributació al joc. Itàlia també podria elevar l’IVA si, ja de cara al 2020 i el 2021, els comptes públics del país es deterioren.

El to menys bel·licós d’Itàlia seria producte de tres raons. En primer lloc, les enquestes mostren que la majoria de l’electorat italià és favorable a la rebaixa de pretensions de l’executiu italià davant l’advertència deBrussel·les. Amés, i fent cas als comentaris de l’Associació deBancs d’Itàlia, la picabaralla ja impacta en l’economia real davant la dificultatmésgran d’accés als préstecs per a les petites imitjanes empreses del país.

La raómésimportant, tot i això, seria la por de l’executiu davant una potencial pèrdua de confiança dels inversors en l’estabilitat econòmica del país. Aquest fet posaria en risc la dificultat d’accés al mercat de bons a una economia que presenta un deute públic molt elevat, d’un 132% del PIB. Atítol d’exemple, i per a una estimació de creixement de PIB nominal d’un2%–1% real més1 punt d’inflació–, un increment de l’1,5% en el cost actual del deute, producte de l’esmentada por, incrementaria la ràtio d’endeutament pública per sobre del140% del PIB, uns nivells certament perillosos.

La reacció dels mercats a l’acord ha estat mínima, i la demostració ha estat la rendibilitat del bo italià a 10anys, que malgrat el millor comportament recent és el doble que la referència espanyola. El mercat descompta noves tensions així que avanci l’any, i probablement no li falta raó, ja que la Comissió anuncia que està vigilant els passos d’Itàlia. Es tracta d’un control delicat en un any electoral decisiu per a les institucions comunitàries.