Capital del vídeo

Al mateix ritme que les pantalles proliferaven i es convertien en quotidianes a les nostres vides, els artistes van prendre consciència del seu potencial artístic i van anar creant continguts, imatges en moviment, que envaïen els espais expositius de museus, galeries i fires, alhora que les xarxes socials i altres dispositius connectats a internet. Des dels seixanta, quan s’encunya el terme videoart, aquests contingutsnofan resmésque desbordar les pantalles i ampliar les categories del cinema d’autor, els videojocs, el documental, l’artist film, els videoclips o lapublicitat, i contaminen i enriqueixen disciplines artístiques ino artístiques.

ABarcelona ja hi va haver als anys setanta una important comunitat artística que va ser pionera del vídeo, ambEugeni Bonet, Antoni Mercader o Muntadas, per esmentar-ne uns quants. Continuant aquesta línia, la fira de vídeoLOOP, que va tenir lloc fa unes setmanes a l’hotelAlmanac de Barcelona, va entendre molt bé que aquests formats reque- reixenunespai particular, diferent del de les fires habituals, que desperti en el visitant una actitud específica per poder visionar aquestes obres. Juntamentambel festival, que va inundar la ciutat de propostes vídeoartístiques i la comunitat que articulen, van convertir Barcelona en la capital mundial del vídeo per uns dies.

L’ingrés a la col·lecció delMoMAdeNovaYork dels vídeos de Bill Viola, després de la seva exposició almuseuel 1987, va suposarungran reconeixementpatrimonial d’aquest llenguatge artístic, i tot i que per molts col·leccionistes continua sentun format estrany, distant, és indubtable que avui els artistes el treballen al mateix temps que el dibuix o la pintura, i, internacionalment, s’estan articulant grans col·leccions de vídeo, comara la Goetz, la Kramlich o lade Julia Stoschek. Idues dades per reflexionar: al nostre Macba, pioner en tendències i discursos, un7% de la col·lecció la formen obres de videoart, i simiremambdetall les adquisicions dels últims 6 anys, un42% de les obres són de vídeo!

Els artistes treballen amb el vídeo a la vegada que amb el dibuix o la pintura

Impactats pel vídeo Imatge de l’obra de Parisa Aminolahi (Teheran, 1978), que es va exposar durant l’última edició de la Fira LOOP de Barcelona