El despertar de la volatilitat

L’actuació dels bancs centrals els últims anys ha estat determinant en l’evolució dels mercats financers: situant els tipus d’interès al zero o fins i tot en negatiu, injectant quantitats ingents de liquiditat als bancs i adquirint quantitats massives de bons, cosa que ha distorsionat els tipus d’interès oferts per aquests. Ara les borses mundials comencen a patir els efectes secundaris de l’intervencionisme dels bancs centrals durant tant de temps.

Fins aquest any, cada vegada que les borses entraven en un període d’incertesa i de caigudes, els bancs centrals sortien al rescat. La volatilitat estava anestesiada per la seva actuació. Passés el que passés, mai no succeïa res advers per als mercats. Com a conseqüència, la minusvaloració dels riscos ha estat la tònica general, encoratjada pels bancs centrals. Els inversors s’han vist empesos a assumir més risc del que seria raonable en les inversions.

La tornada a la normalitat de la política monetària serà lenta i gradual. Els EUA són l’únic país que ha començat el camí, amb nou pujades de tipus i la reducció del balanç de la Fed en més de 300.000 milions de dòlars. El BCE deixarà de comprar bons sobirans, llevat de la reinversió dels bons que vencin. Les pujades de tipus d’interès dels bons (i la caiguda dels preus) està garantida.

Davant aquest escenari, només la confirmació de les bones previsions de creixement mundial, malgrat els riscos geopolítics, permetrà a les borses recuperar posicions. Aquestes actualment descompten una brusca desacceleració de l’economia. Si només es tracta d’una desacceleració sincronitzada del creixement, però no el preludi d’una recessió, les borses es recuperaran.