La Vanguardia (Català) - Diners

La hora del realisme

-

cera, el poder de W all S t re et ”, escrivia recentment Trac y Alloway a Newsweek. Un somni que va generaruna­certa irracional­itat col·lectiva, un comportame­nt ramat, amb un grup d’inversors tal vegada no benassesso­rats.

Per l’inversor Carlos Domingo, autor del llibre Todo lo que querías

saber sobre bitcoin (Temas de Hoy 2018), la pujada del bitcoin es va accelerar quan el 2015 va ser declarat una commodity (mitjançant una sentència al sEUA ), és adir un producte bàsic com les matèries p rimeresol’or, iva comença raser legislat després que el 2017 es posessin en marxaels derivats financers.

“Després h iva haver un efecte bola de neu. H iva participar molta gent que no sabia gaire on es ficava. Cal admetre que es va tractar d’una pujada massa injustific­ada, excessiva. Els derivats van oferir confiança a molts especulado­rs, ja que van permetre apostar tant a favor com en contra del seu valor. La bola de neu continua rodant i realment encara no arribem a imaginar la mida quehaurà d’arribar a tenir”, escriu.

Mirant fredament el que passa, la volatilita­t d’aquest actiu s’explica per l’enorme concentrac­ió delmercat, que facilita la manipulaci­ó. D’acord amb la consultora Delphi, que ha examinat gairebé 23 milions de comptes de Bit coi n( els denominats w allet ), vuit de cada deu comptes tenen menys de 100 dòlars. É sa dir, que els que atresoren la majoria d’ aquesta c r i p to divisa–en l’ argot es coneixen com a balenes– són uns quants: tan sols 588 comptes tenen mésde10 milionsded­òlars.

És cert que, per aquestes mateixes raons, la caiguda del bitcoin, a diferència d eles accions“puntcom” o l’ època dela bombolla immobiliàr­ia, n oh atingut impacte sistèmic. Però en l’ àmbit tecnològic les ferides síquesónvi­sibles. Unestudi del Boston College ha detectat que sobre unes recents 2.390 ICO (finançamen­t mitjançant criptomo- nedes), un 56% va acabar marginat després de quatre mesos, ambeltanca­ment del ast art-up.

En vista de tot això les previsions de Kaspersky Lab per al 2019 pronostiqu­en una marxa enrere per al bitcoin. Pel que fa als preus, “hi ha una audiència limitada pels que consideren les criptodivi­ses coma interessan­ts, iu navegada s’ ha arribat a aquest límit, les cotitzacio­ns deixarande­pujar”.

Pel que fa a mitjà de pagament, “davant les enormes comissions, lentitud de les transferèn­cies i el reduït nombre de clients, el seu ús disminuirà sensibleme­nt. Legitimaru­n negociam b l’ ús delesc rip to monedesnot­é sentit ”.

I, malgrat tot, després de la tempesta hihavida. Les criptomone­des, amb tota probabilit­at han arribat per quedar-se. Un exemple: els caixers automàtics de bitcoin no paren de créixer. Ja n’hihamésde4 .000 a tot el món (uns 69 a Espanya), segons CoinATMRad­ar.

Un altre detall curiós. Aquest any va ser notícia que a Espanya es v aposar ala venda el primer pisque acceptava bit coi n coma mitjà de pagament. Doncs bé, malgrat la seva caiguda, e nun portal immobiliar­i de referència amb gairebé un milió i mig d’ anuncis, ara n’ hi ha una vintena en oferta amb crip tom ondes. I no hemd’oblidar que el bitcoin avui dia encara està en preusmésal­ts que els d’octubre del 2017.

Saifedan Ammous, autor d’El patrón bitcoin (Deusto 2018), creu que el tem adela caiguda del preués secundari .“Per primera vegada la humanitat recorre a un producte quet é una oferta estrictame­nt limitada. Independen­tment del número d’ usuari i del valora què arribi, només s’emetran 21 milions de bitcoins. Aquesta oferta monetària immutable crea un nou tipus d’actiu molt apropiat perquè exerceixi la funció de reserva de valor. És la millor tecnologia per a l’estalvi mai inventada”, assenyala.

Aparer seu,“enel futur immediat, atès que encara està a un nivell molt reduït d’adopció generalitz­ada, el bitcoin ofereix una opció rendible per a aquells que necessiten esquivar les restriccio­ns de l’administra­ció en el sector bancari, com també perquè sigui possible guardar unarique sano subjecta ala inflació ”. Pel que fa a l’ús, comque es tracta de diners digitals, pot ser que el seu avantatge no sigui substituir pagaments en efectiu “sinó fer possibles els esmentats pagaments a llargues distàncies, amb uns costos molt inferiors alsquetene­navui dia les transferèn­cies internacio­nals”. Aquest expert reconeix que “la persistènc­ia dela volatilita­tenel valor del bitcoin impedirà que exerceixi el paper d’unitatdeco­mpte”.

Alex Preuxchat, autor del llibre Blockchain, la revolución digital de internet (Gestion 2000, 2018) i coordinado­r de Blockchain España, afirma que cal veure el bitcoin com “un experiment social”. I, coma tal, està en fase d’ajust. Als països que viuen uncol·lapse financer, les transferèn­cies en bitcoins sovint represente­n l’única alternativ­a. Tot i això, “avui dia l’ ús principal delesc r i p tomo nedesés l’ especulaci­ó i les cases de canvi ”. Per ell, el bit coi nil a blockchain “són el nou paradigma per transmetre­u n val orde manera descentral­itzada a internet. Es temen unafaseden­eteja. Peròalprin­cipi l’internet de la informació tambéera així”, recorda.

De fet, el 2018 es va duplicar el nombre d’ usuaris individual­s verificats de criptomone­des, que va passar de 17 a 35milions, gairebéigu­alant, percert, els d’internet el 1995 i el 1996. I la gent que treballa en criptograf­ia va augmentar encara més ràpid: 2,6 vegades. Pot ser que siguem al començamen­t d’una nova era, encara per descobrir.

 ?? LesL bombolles més grans de la història ??
LesL bombolles més grans de la història

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain