La zona alta manté l'atractiu

Lapart alta atreu sobretotun públic local, però els últims anys ha crescut el client internacional La zona alta de Barcelona ha agradat, agrada i continuarà agradant. I demotius no n'hi falten: habitatges ambmésmetratge, molts amb serveis o amenities, com zona amb jardí o piscina comunitària; més zones verdes, proximitat amb col·legis de renom dela ciutat i una bona situació, a prop de les rondes de sortida i entrada a la ciutat, cosa que facilita els accessos. Sebastià Ricart, copropietari, amb la seva esposa, de la immobiliària Max Ricart, ho resumeix en una frase: "És la zona més residencial de Barcelona i està plena d'avantatges, sobretot per a les famílies". Tradició, tranquil·litat i estatus U nad eles característiques del azona alta és el perfil del comprador: a diferència d'altres zones de Barcelona, lamajoria és local. "Molts dels compradors que volen viure ala zona alta és per tradició familiar. Els seus pares viuen aquí, ells s'han criat al barri, hananat alscol·legisaquí i ara porten els seus fills al mateix col·legii novolenmoure's, perquènoels seria còmode p eral dia adia ", explica Ma y Iglesias, responsable de Zona Alta de Lucas Fox Barcelona. I és que, tal com afegeix Ric art ," hi ha molt d' enamorat dela zona al taquen o es planteja viure en altres zones dela ciutat, per molt d' encant que tinguin ". Ambtot, tant Iglesias comRicart destaquen la incorporació gradual del client internacional: "En el nostre cas, ja està cap al 35-40% respecte al local. Ens trobemmolts casos que, quan arriben a la ciutat, primer van a l'Eixample, a prop del passeig de Gràcia, buscant els habitatges modernistes més històrics, però després d'un temps a la ciutat, i si decideixen formar família, prefereixen la tranquil·litat i, en alguns casos, l'estatus que dóna la zona alta", afirma Iglesias. Pisosmésgrans i amb 'amenities', zones verdes, tranquil·litat i proximitatambmolts col·legis, els punts forts de la zona alta Però de zona alta no n'hi ha una, sinó moltes, amb característiques i públic específics. En aquest sentit, Iglesias destaca que qui busca a Tres Torres, per exemple, no té res a veure amb el perfil de comprador que aposta perGalvany, o fins i tot per Sarrià, que és comun poblet. "Tres Torres és tan residencial que pot arribar a ser avorrida, perquèhi hamolt poc comerç i els caps de setmana es queda pràcticament buida. Però, en canvi, ésmolt tranquil·la. I hi ha un públic familiar que ho valora, i molt. Per contra, Galvany atreu un públic més jove, que vol estar connectat amb el centre de la ciutat, els comerços..., que pugui anar caminant a la Diagonal. I no li fa res renunciar al pàrquing o viure en un edifici més històric, per exemple ". Ambuncreixementdepreus contingut Pel que fa a la tipologia d'habitatges, la zona alta reuneix des de cases espectacularsd'arquitectesderenom, com les que estan per sobre de la Bonanova o al voltant del monestir de Pedralbes, fins a pisos de grans metratges amb amenities. "Això sí, l'encant dels habitatges de l’Eixample, amb sostres alts, una arquitec- tura singular..., no llueix tant a la zona alta, on les construccions solen sermés noves", afirmaRicart. Quant a preus, Ricart sosté que "la recta de creixement sempre ha estat ascendent però continguda. És una de les zones més estables de la ciutat, a causa, sobretot, de la demandadelclient local". Així i tot, afegeix quepermenysde 700.000€ ésmolt complicat trobar unpis a la zonaalta. "N'hihaenmoltpocscarrers, però les seves característiques no estan gaire demanades". Tot i que els preus varienmolt a la zona alta, des de Lucas Fox, May Iglesias apunta que el preumitjà del metre quadrat d'un pis per reformar de manera integral a la zona alta està entre els 3.500-4.800 €/m2. "Si la propietat necessita una petita actualització, entre 5.000-6.000 €/m2, i els pisos en bon estat, per entrar-hi a viure, a partir de 6.000 €/m2. I després hi ha els àtics o les peces molt especials, que poden valdre a partir de 8.000 €/m2".

02

04

01