44.408

La capital catalana i la segona potència econòmica del Canadà han fet de la tecnologia el seu gran actiu després de viure la fuga de seus de grans empreses

És de 64.391 dòlars canadencs el 2017, uns 44.400 euros, diuen les últimes dades Poquesciutatsalmónhanvistseus empresarials esfumar-se pel temoralaindependènciadelterritori on van néixer. Barcelona n’és una i Mont-real també. Les comparacions són odioses, però esdevenen inevitables quan s’observa que totes dues comparteixen altres semblances. Són ciutats amb una població similar, un gran port comercial i bona qualitat de vida. S’ubiquen relativament a prop de la frontera i són la segona potència econòmica al seu país. També han celebrat Jocs Olímpics, la quebequesa el 1976 i la catalana el 1992. Però quan l’emprenedora Christine Bertrand, que als 39 anys dirigeix la start-up Netlift, assegura convençuda que Mont-real s’ha convertit en un lloc ideal per als professionals del món tecnològic, lasemblançaambBarcelonaésencaramésraonable.

Entre els gratacels que s’alcen pels carrers llargs del centre de la ciutat (res a veureambel nucli antic de Barcelona, ni tampocambel districte tecnològic del 22@: Mont-realésunaciutatnord-americana), estrobengranscompanyiesdesoftwarecomCGI, IBM, Ubisoft, Element AI, Hopper o Electronic Arts. Tambémultinacionals tecnològiquescomGoogle, Microsoft, Facebook i Samsunghan triat laciutatperinstal·lar-hielsseuslaboratoris d’intel·ligència artificial. Com un regiment de formigues, els emprenedors estan conquerint la metròpolis. Més de 2.300 empresesemergentstenenlasevaseu aMont-real, unaxifra superior ala deBarcelona(1.500), encaraquela quebequesa no aparegui tan ben posicionada com ho fa la catalana en els rànquings de llocs ideals per muntarunnegoci emergent.

“Vaig estudiar Comptabilitat a Mont-real, vaig passar anys treballant en grans consultores i el 2017 vaig decidir entrar al món de les start-ups. Des que vaig néixer, la ciutat s’ha modernitzat molt. Per als emprenedors, és un lloc que ho té tot. Talent, capital, lloguers assequibles, qualitat de vida, seguretat, dinamisme, diversitat, oferta cultural... A l’hivern hi fa molt de fred, peròenshosabempassarbé”, comenta Bertrand amb un anglès afrancesat, o com l’anomena amb els seus amics, franglais. L’emprenedora pertany als dos terços de la població francòfona que viu a Montrealiquefaanysquehaassumit que l’anglès és més necessari que mai en el món de l’empresa. Les divisions històriques entre francòfonsianglosaxons estan superades. Antigament, els primers erenlagranmajoria, laclasseobrera que vivia a l’est de la ciutat. Els segonserenhereusdelscolonsbritànics, l’establishment instal·lat a l’oest de la ciutat. Els separava el Boulevard SaintLaurentoelMain Street. Ara s’ha convertit en un dels principals eixos multiculturals de la ciutat.

Potser l’exemple més clar de la reconversió que explica Bertrand sigui l’antic edifici del Royal Bank of Canada, que des de fa un parell d’anys s’ha transformat en un modern espai de coworking per a professionals independents. I encara que, de moment, l’economia barcelonina no hagi patit de forma acusada l’“efecte Mont-real” –centenars d’empreses i 200.000 persones es van mudar a Toronto durant l’auge de l’independentismeals setanta i als vuitanta– la capital catalana sembla seguir el mateixcamíquela segona metròpolis delCanadà. ABarcelona, també es comencen a instal·lar centres

XAVIER CERVERA