Un planeta ple

El Club de Roma va publicar el 1972 un informe que va causar commoció: Els límits del creixement. Parlava de les conseqüències a llarg termini per al planeta de l’estratègia de creixement permanent de les economies occidentals en un planetaambrecursos finits. No toteslesprediccionsvanencertar i, al revés, perills que llavors amb prou feines es tenien en compte, com el canvi climàtic, l’escassetat de sòl fèrtil i l’extinció d’espècies, avui alarmen.

És necessari un nou començament, diuen l’actual president honorari del Club de Roma, ErnstvonWeizsäcker, iqui va ser el seu copresident, Anders Wijkman, a Come on!, un nou informe que aposta per unanovaIl·lustracióquecanviï els hàbits mentals i les accions curtterministes actuals.

El llibre comença examinant les tendències actuals i mostrant que no són sostenibles si el creixement continua com fins ara. Almónde l’antropocè, en el qual les persones poden canviar el clima, el futurnomés és possible, diuen, si es desvincula de forma massiva la riquesa de l’explotació de recursos naturals. Enlanova Il·lustració que proposen –els paradigmes quetenim, assenyalen, erenaptes per a unmón buit i no per a undeple– hadedestacar la virtut de l’equilibri, entre curt i llarg termini, entre persones i naturalesa. El llibre acaba recordant que no es pot esperar i mostrant històries de canvi exitós.