‘Verde que te quiero verde’

La paraula verd s’ha posat de moda. Bons verds, finançament verd i en general conscienciació verda. Però l’expressió, comexposa el títol del poema, va moltmésenllà del seu significat literal. Reflecteix la lluita que tots, coma societat, hemde dur a termecontra els riscos socials imediambientals. D’aquesta manera, engloba tant un convenciment a curt terminicomun compromís a futur. Ja sentim els efectes del canvi climàtic, que exigeix prendre decisions almésaviat possible i demanera decidida.

El requisit indispensable per a la qualificació de verd és que els diners que s’aconsegueixin estiguin destinats a una actuació positiva per aconseguir un creixement sostenible. Però, mésenllà de diners, fa falta molt d’esforç i de tothom en aquest acompliment. Naturalment, també del sector financer, que, comno pot ser de cap altra manera, té un elevat protagonisme en el procés de transició queambprou feines hemencetat.

El paper dels bancs és doble: coma divulgadors i des del punt de vista financer. El seu paper és claucoma finançadors de projectes, coma inversors finals icoma catalitzadors de la inversió de tercers. Tambés’enfronten a riscos físics mediambientals i, mésendavant, en el procés de transició cap a una economia baixa en carbó. Les autoritats, legisladors i supervisors, estan enfocats a valorar aquestes amenaces per al sector financer. La governança s’ha d’adaptar també a aquesta prioritat que suposa pilotar el finançament del canvi, involucrant-hi tots els empleats.

Naturalment, també hi ha oportunitats que les nostres entitats no poden deixar escapar. Els bancs han demostrathistòricament la seva capacitat d’adaptació, tot obtenint el millor de cada escenari en benefici dels seus clients. I ara els beneficiatssomtots.