La intel·ligència artificial és l’eina que transformarà les aules

Luca Longo, professor de la Universitat Tecnològica de Dublín, considera que la tecnologia pot ser un motor de canvi en l’educació, com a aliada de docents i alumnes

|

La disrupció que canviï les regles del joc de l’ensenyament arribarà gràcies a la intel·ligència artificial. Així ho augura el professor de la Universitat Tecnològica de Dublín, LucaLongo, quedillunsvafer laconferència“Educacióitecnologia, la intel·ligència artificial potencia el coneixement”, organitzada per Telefónica i La Vanguardia al Movistar Centre de Barcelona.

El director de serveis digitals i administracions públiques de Telefónica a Catalunya, Bruno Vilarasau, encarregat de donar la benvinguda a l’acte, va destacar que l’objectiu de la trobada era “observar com la tecnologia pot portar l’educació més enllà” i mantenir “els seus valors ètics sense que es creïn diferències entre els que tenenaccésalaintel·ligènciaartificial i els quenon’hi tenen”.

En la mateixa línia, la responsable global de transformació digital de la Fundació Telefónica, Lucila Ballarino, valamentarquel’educació sigui “l’únic sectorquenoestàa l’altura de la revolució digital”. En el casd’Espanya, segonsella, “hiha un problema social enorme entre els coneixements que tenen les persones que hi ha al mercat i el que aquest mercat demana”. “Els joves necessiten que els ajudem a tenir un lloc en elmón digital perquè un 85% d’ells treballarà exercint funcions en professions que encara no existeixen”, va afegir. Peraquesta raó, Ballarino considera imprescindible situar “les persones en el centre de la transformació”, sense tenirpordela tecnologia.

Seguint aquesta línia, va ser la responsable de transformació digital a la Fundació Telefónica qui vapresentarelponent, elprofessor Luca Longo, com un “devot de la tecnologia, sempre afamat de coneixement”. Aquesta actitud, en paraules de Lucila Ballarino, ha convertit el conferenciant en “un expert a entendre com aprenem els humans i com aprenen les màquines”.

Com amostra de les tecnologies que actualment es poden aplicar a les aules, Longova arrencar la seva xerrada demanant als assistents que traguessin el telèfon mòbil de la butxaca per “plantejar-los un repte”. Així, els va proposar que es connectessin a l’aplicació Socrative, on havien de definir, cadascun amb les seves pròpies paraules, els dos termes clau de la conferència: educació i intel·ligència artificial.

El núvol de conceptes creat per aquesta tecnologia de participació a l’aula va ser processat ensegonsa partir de les respostes del públic. D’aquesta manera, es va poder comprovar que els participants en aquest desafiament associaven principalment l’“educació” als termes aprenentatge i coneixement, mentre que definien intel·ligència artificial fent servir paraules com algoritmes, informació orobots.

El professor va reconèixer l’esforç de l’auditori per mirar de desenvolupar aquests conceptes, cosa que, sobretot en el cas de la intel·ligència artificial, “no és una feina fàcil”. Luca Longo va assenyalar que, sibéaquestssistemessónconsiderats“unabrancadelainformàtica que s’encarrega de simular intel·ligència als ordinadors”, ell té la seva pròpia explicació. Per això, calia formular una pregunta: “Poden pensar les màquines?”.

Aquesta qüestió ja la va expressar Alan Turing, el precursor de la intel·ligència artificial, que va passar a la història per haver aconseguit desxifrar els missatges nazis codificats durant la SegonaGuerra Bruno Vilarasau, director de serveis digitals i administracions públiques de Telefónica a Catalunya, amb Lucila Ballarino, responsable global de transformació digital de Telefónica; Luca Longo, professor de la Universitat Tecnològica de Dublín, i Enric Sierra, subdirector de Mundial. Per respondre-hi, en el test de Turing es suggereix a una persona que interactuï amb un ordinador i ambunaltrehumà, sense tenir la possibilitat de veure qui és qui, és a dir, amb qui està mantenint relació a cadamoment.

Seguint aquest mètode, doncs, s’envien les mateixes preguntes a tots dos. “I si el jugadornoés capaç de distingir-los, vol dir que hem creat una màquina intel·ligent”, va aclarir Longo. “Som capaços de crear màquines d’aquesta classe?”, va dir a continuació. “Construirles no és gens senzill. Per funcionar, aquestsdispositiushand’aplegar una sèrie de característiques i propietats, com entendre i processar el llenguatge, aprendre d’altres fonts per obtenir la resposta o ser capaços de representar el coneixementenformade textos, denúmeros o d’imatges”, va contestar.

Pel que fa a l’educació, Longo va recordar que els alumnes “tenen maneres diferents d’aprendre”. Una d’aquestes maneres, va aclarir, és “el conductisme”, que “associa estímuls i respostes, sense interacció”, de tal manera que “el professor transmet informació confiant que els estudiants hagin après alguna cosa”. Una altra manera, va continuar, és el “cognitivisme”, que “considera l’ésser humà com una màquina” i el seu cervell com “una espècie de caixa negra que intenta entendre com aprèn”.

La tercera de les teories de l’aprenentatge a què es va referir Longo, segons va reconèixer, és la seva “preferida”: el “constructivisme”.“Alauniversitat, totselsmeus amics assistien a les classes; jo, en canvi, al cap de dues setmanes, ja estava a labiblioteca, llegint almeu aire el que ensenyaven les diapositivesdels professors i, sinoentenia alguna cosa, llavors sí, ho demanava”, va confessar el ponent.

Aquest expert en intel·ligència artificial va afegir que, avui dia, en el moment en què estem experimentant l’impacte de les tecnologies que “ens permeten estar constantment connectats i envoltats d’informació”, vivim en l’era del “connectivisme”, del coneixement. A parer seu, en aquesta fase, “els alumnes poden aprendre d’altres alumnes”.

La seva explicació no es va quedar aquí. El docent va voler il·lustrar a continuació els avantatges d’aquest connectivisme, totes elles

Mòbil a l’aula, sí o no? “Els professors han d’entendre que la millor manera de relacionar-se amb l’smartphone és treballar-hi a classe”, va assenyalar el conferenciant, Luca Longo

Bruno Vilarasau es va mostrar convençut que la tecnologia pot portar l’educació “més enllà”

La Vanguardia