Més enllà dels aranzels

Fa tres setmanes vaig estar en una reunió d’inversors a Bangkok amb predomini dels països asiàtics com el Vietnam, Corea del Sud o Tailàndia, entre d’altres. Em va impressionar l’afany amb què aquests inversors desitgen que l’episodi de guerra comercial entre els EUA i la Xina deixi de ser una amenaça i es converteixi en realitat. No en va, si finalment els aranzels entre els dos colossos s’implementessin en la seva totalitat, aquests països es trobarien entre els econòmicament més beneficiats, ja que es veuria afavorida la implantació d’empreses exportadores als EUA. Les empreses s’instal·len en un país en funció del nivell de salaris i de qualitat de lamà d’obra, com pot haver fet Samsung massivament al Vietnam, per la seguretat jurídica, les divises, els impostos o... els aranzels. Al final pretendre que el comerçmundial es pari només perquè dues zones es poguessin autoexigir aranzels és oblidar que la resta delmón existeix. Igualment hi ha països llatinoamericans que esperen beneficiar-se delmateix exportantmés soja o cereals. I els avions? Un aranzel de la Xina als EUA faria realment que els xinesos deixessin de volar o bé simplement augmentaria les vendes d’Airbus i altres en detriment de Boeing?

Fa dues setmanes vaig estar a Itàlia visitant empreses cotitzades molt exportadores. Dos missatges clars: les empreses que van reduir la seva producció a finals del 2018, per la suposada i absent crisi futura, han hagut d’augmentar-la, ja que les comandes no han deixat de venir. D’altra banda, si en algun país delmón es constata que els mons empresarial i polític s’assemblen a matrix és a Itàlia.

M’encantaria poder dir que fa una setmana vaig descansar, però no va ser el cas.