El bitcoin se n’aprofita

gaments assenyala que Tencent, Alibaba, Amazon “podrien convertir-se en operadors dominants perquè acumulen dades de manera més barata, creixen més ràpid, mantenenelscostosbaixos”. Amés, l’efectexarxafaqueelsusuarisvalorin millor les plataformes com més persones hi hagi, cosa que fa augmentarla concentració.

Però la iniciativa de Facebook, el llançament de la seva criptomoneda libra, canvia les regles del joc. Mark Zuckerberg assegura que la libra està pensada per als països emergents, ambunnivelldebancarització feble. Com assenyala Alexander Ruchti de Julius Baer, “en aquestspaïsosnotothomtécompte bancari, però gairebé tothom té telèfon intel·ligent. Enviar diners des d’un país en via de desenvolupament pot ser més ràpid simple i barat. La lliura té potencialment més estabilitatqueel pesoargentíola liraturcaipotreduirlescomissions”. No s’ha d’oblidar que a l’Àfrica les transaccions amb el mòbil suposen un 10% del PIB, cinc vegades més que al món occidental, segons l’FMI.

Jaume Cotet, soci de PwC, creu quel’impactedelalibra, sibétésentit per aFacebook per frenar la fuga d’usuaris i augmentar el seu valor borsari, des del punt de vista financer serà limitatperquèels seus usuaris inicials, els early adopters, no representen la massa del mercat. A més, niAmazonni Alibaba, que són competidors, no l’acabaran utilitzant.

Tot i això, Chris Huges, inversor multimilionari i fundador de Facebook assegura que “fins i tot en cas d’èxit modest, la libra traspassa el control de la política monetària des dels bancs centrals a les firmes privades; si els reguladors no actuen ara, podriaarribarasermassatard”. En efecte, la libra té una estructura de govern i corporativa basada en un consorci sense ànim de lucre, ambagentscomVisa, Master Card, UberoSpotifyqueenvigilenl’emissió. Empresesgairebé monopolístiques als seus sectors. “Aquestes companyies tenen el potencial de debilitar estats nació; això queanomenendescentralització és un desplaçamentdepoderdelsbancscentrals cap a les multinacionals”, alerta Huges.

David Igual, professor del màster enBancaiFinancesalaUPF, recorda que “la iniciativa de Zuckerberg introdueix per primera vegada el concepted’emissorprivat. Éslaprimera divisa realment supranacional. És tot un cop als diners físics. Obre una porta, perquè en el futur éspossiblequealtresempresesacabin creant altres divises privades i que sigui l’usuari qui decideixiamb quina vol operar”.

La plataforma bancària col·laborativa, 2gether recorda que en aquest grup d’empreses “nohihala presència de cap banc, tot una deLa libra no té res a veure amb el bitcoin. Totes dues són criptodivises basades en la tecnologia blockchain. Però “el valor del bitcoin el dona el mercat, és molt volàtil, reservat a fanàtics i subjecte a eufòries, mentre que la libra té un valor intrínsec, perquè es basa en una cistella de divises que li proporciona estabilitat”, destaca el professor de la UPF David Igual. En el cas de la libra no hi ha miners (els que generen i validen els blocs que conformen el llibre de comptabilitat que suposa la xarxa blockchain i on es registren totes les transaccions que s’hi fan), ni control descentralitzat. Malgrat aquestes diferències, el bitcoin es va aprofitar, inicialment, de l’anunci del llançament de la lliura. Dimecres va arribar a cotitzar a 14.000 dòlars. Però divendres ja havia esborrat tots els guanys dels dies anteriors, tot confirmant el seu caràcter altament especulatiu: va ser capaç de perdre 1.800 dòlars en pocs minuts. Tanmateix, continua sent l’actiu que més s’ha revaloritzat aquest any: un 207% claració d’intencionscoma sistema disruptiu per als bancs centrals”. “El projecte libra essencialment fa que Facebook i els seus socis competeixin amb la Reserva Federal”, va arribar a dir el banc Morgan Stanleyenunanota del24dejuny.

"Lalibra ésunpassiuemèsperun consorci privat. Com un títol de deutesenseinteressos i sensecaducitat. Una moneda. Sempre serà convertible en una cistella de divises internacionals. Però què passaria si tots els usuaris exigissin de manerasimultàniaaFacebookconvertir la seva libra? Potencialment unacrisifinanceracatastròfica”, escriviaTommasoMonacelli, professor d’Economia a la Universitat Bocconi de Milà. Segons la seva opinió, “no és irreal pensar que Facebook es converteixi en el futur banc central del món; amb la seva pròpia política monetària i fora de qualsevol control públic”.

ComdiuJaumeCotet, enaquests casos “no hi ha requisits de solvència ni inspeccions; no hi ha fons de garantiadedipòsit.; nos’hiapliquen normes contra blanqueig de capitals”. Éssostenible? ScottGalloway, acadèmic de la UniversitatdeNova York va fer un comentari inquietant:“Primeraconsegueixeselcontrol dels mitjans, després el control delamonedai alfinalnomésetquedael control militar”.

La libra té valor intrínsec i és una moneda privada: és un sistema monetari paral·lel

Les autoritats s’hauran de plantejar una regulació estricta de les ‘fintechs’