Oportunitat per a l’euro

Acostant-se al final del seu mandat, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, no va deixar passar l’oportunitat per recordar el moment crucial en què es troben Europa i lamoneda única. Amb el fòrum de bancs centrals i Sintra com amarc, el seu discurs es va centrar en les dificultats que l’actual administració dels Estats Units infligeixin a les empreses europees i les similituds dels temps actuals amb els primers anys setanta, amb la fi del patró or.

Unes dècades abans, els acords de BrettonWoods ja van dissenyar un sistema monetari internacional, tot adoptant el patró or com a element estabilitzador del dòlar, moneda que es convertia llavors en la divisa internacional de referència. El sistema va funcionar com un rellotge fins al 1971, quan el deteriorament de la conjuntura econòmica als EUA, derivat de les despeses de la guerra del Vietnam, unit a l’exigència de britànics i francesos de convertir els seus dòlars depreciats en or, van forçar el president Richard Nixon a abandonar aquest patró.

Arribava així el torn d’Europa. La formidable volatilitat creada al voltant dels tipus de canvi va facilitar el naixement del Sistema Monetari Europeu. La creació del Mecanisme de Tipus de Canvi pel qual els països de la Comunitat Europea fixaven els seus tipus de canvi permetia una determinada fluctuació amb les altres divises i durà fins a l’any 1992, quan es força l’abandonament de la lira italiana i la lliura esterlina. La paradoxa de la seva caiguda va ser la perspectiva de més integraciómonetària i de capitals a què s’encaminava Europa. Així, una dècada després arribava a les nostres mans l’euro, que culminava l’etapa de més integració i superava la seva primera prova de foc amb l’aparició de la gran crisi financera.

Els reptes dels temps actuals per a Europa, augmentats pel fet d’estar en part instigats per un aliat com els Estats Units, impulsen la Comissió a continuar treballant en els plans demillora del rol internacional de l’euro –tot just supera un 20% del total de les reserves en divisa estrangera en mans dels bancs centrals–. La Comissió aposta així per una creixent presència de la moneda única que, a escala global, millori la solidesa del sistema financer internacional, mentre que a escala comunitària enforteixi la protecció de ciutadans i empreses i faciliti l’expansió de l’agenda comercial comunitària. Més convergència i coordinació de les polítiques econòmiques dels països membres, ajudades per adequades polítiques estructurals i de cohesió, són claus per avançar en la Unió Bancària i de Mercats de Capitals, fites que sens dubte ajudarien a reforçar la importància de l’euro en la seva pugna amb el dòlar.

Disquisicions del futur més llunyà a banda, pot interessar als lectors saber que a curt termini la nostra aposta per l’euro s’incrementa a la vista del recent canvi de tendència de la Reserva Federal, que redueix l’atractiu del diferencial de tipus del dòlar davant altres divisesmundials. No fa gaire, nivells d’1,11 euro per dòlar van servir per donar suport a l’euro, que va rebre interès comprador. De cara a finals d’any apostem per un encreuament eurodòlar en el rang 1,15–1,20 euros per dòlar.