Jo no compro en botigues zombis

Fa uns mesos vaig descobrirunnouterme en el comerç minorista: les botigues zombi. Vaser parlantambunclient del sector de la distribució que, desesperat, definia així alguns dels seus compradors. Sónbotigues que resisteixen d’una manerasorprenent el pas del temps sense aconseguir beneficis, és més, acumulant pèrdues.

Les botigues zombi són una realitat al comerçactual perquè els hàbits decomprahan canviat radicalment durant els últims anys. Per exemple, quant temps fa quenoanema comprar? És molt probable que l’última vegada fos pel black friday odurant els descomptes del mid-season. Així que el comerç electrònic és el guanyador d’aquesta partida. És cert que anar a comprarnoestà de moda, però sí quehoestà gaudir i tenir experiències de compartir.

Tot i que la venda en línia ens ha ajudat molt enundia adia mancat de temps, hi ha certs buits que aquestamenadecompranoaconsegueix omplir. Per exemple, l’impuls irracional de satisfer el nostre desig i que, comsi d’una droga es tractés, nomésse satisfàambuna bona experiència. Perquè si una cosa sap el consumidor, és diferenciar una bona experiència de comprad’una quenohoés. I janoparlemde producte, sinó decomde bé et van tractar o comde bé t’ho van explicar. Al punt de venda, al producte se li suposen unes qualitats i el que esperem és trobar-lo enunentorn adequat que emfatitzi els seus valors, noenunmagatzem ambpreus. Enaquest sentit, el comerç minorista s’ha quedat a lapantalladel shopping, que és la combinació del lleureambanar a comprar.

Però al cap i a la fi sónbotigues, pel que per competir han de canviar alguns aspectes o, més bendit, afegir-ne alguns de nous. Aspectescom l’emoció, la comunicació, l’experiència i la interaccióambel client. Tots estan íntimament connectatsambles xarxes socials, fins i tot podríem dir quenotenen sentit els uns sense els altres. Les xarxes necessiten contingut real i les botigues busquen una difusiómés gran dels seus valors de marca i els productes. D’altra banda, les botigues són considerades comunlloc de prescripció pel consumidor actual. Unlloc d’informació, unpunt de trobada entre personesambles mateixes aficions i idees. És des d’aquí quepodemfidelitzar els nostres clients. Lluny de fidelitzar-los a través delpreu, hohemde fer des de les idees i el servei.

Iperquè tot això s’esdevingui, les botigues han de ser diferents. S’han d’obrir a la temporalitat i a la intercomunicació, ambespais pop-up capaços d’aixoplugar diferents propostes, tant de producte, comd’experiències. Bé, potserno és tan tard. Potser hi haunantídot per al comerçminorista, i és crear botiguesambla capacitat de sorprendre, de transformar-se o que permetin compartir experiències, per aprendre, somiar idivertir-se. Endefinitiva, potser la solució seria transformar botigues zombi en botigues friquisambfans incondicionals .

En definitiva, potser la solució per al sector seria transformar botigues zombi en botigues friquis amb fans incondicionals