La Vanguardia (Català) - Diners
La dreta entotsolada
Els conservadors històricament han anteposat els seus interessos particulars als del país i ara torna a passar el mateix amb el PP i Ciutadans
AEspanyaiaCatalunyadesprésde molts anys d’inestabilitat se’ls obre una oportunitat per afrontar les dues grans amenaces que els tenen tenallats: el problema identitari i una desacceleració econòmica que podria acabar en recessió si no s’abordaenelmomentoportú. Perquè les dues qüestions s’afrontin amb garanties d’èxit és imprescindible un cert consens entre les principals forces de l’arc parlamentari.
Per tant, seria molt convenient un govern de centreesquerra amb majoria absoluta per tirar endavant el procés reformista, queseria el que caldria per fer un salt endavant. Concretament, si es vol buscarunencaix de Catalunya aEspanya no és possible que ho facin les esquerres en contra dels partits conservadors que representen la meitat de l’electorat.
Passaelmateixambladesacceleració econòmica que se’ns anuncia i que es pot tornar a emportar centenars de milers de llocs de treball. Elssocialistesesvanpresentarales eleccions amb un programa escorat a la despesa. Una aliança amb Podeminevitablement conduiria a undesbordamentdel dèficitpúblic i un considerable càstig dels mercats. Per tant, un govern de centreesquerra serviria per centrar el programa econòmic socialista i fer mésatencióal’economiaproductiva i a la creació d’ocupació.
Això, però, no sembla possible davant l’estratègia del PP i de Ciutadans. Els seus líders, Pablo Casado i Albert Rivera, sembla que coincideixen en “com pitjor millor”. Pensen que la crisi econòmica que veésmoltvirulentaiqueungovern d’esquerresdePedro Sánchez avalat per Podem, el PNB i els partits independentistes bascos i catalans seràunautèntic desastre.
Noelsimportarecollirunpaísen ruïnes amb la condició que puguin governar. Aquesta és la raó per la qual des del PP ha començat una autèntica ofensiva per donar suport a Rivera en el seu “no és no” a Sánchez. S’argumenta que és aquest qui no vol el pacteambCiutadans, comha demostrat a Navarra. ¿És la incapacitat de la població d’adaptar-se al gran canvi tecnològic, social i cultural, que està tenint La política fa estranys companys de llit. En l’última reunió mantinguda pel portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, amb la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, aquest li va preguntar per què el president del Govern espanyol no els rebia. “Nosaltres estem disposats a abstenir-nos”. “Ah!? Sí?”, li va contestar la tercera autoritat de l’Estat, que va preguntar al seu torn “i per què?”. “Doncs per patriotisme, per Espanya!” li va respondre el jove polític. lloc? Una raó de pes. Altrament costaria d’explicar el suport popular que ha tingut el Brexit a la Gran Bretanya i el procés a Catalunya, i tambéelsuportaTrumpal’AmèricadelNordamblapossibilitatcada vegada més creixent d’un nou mandat.
A Espanya està passant una cosa semblant. La població espanyola cadavegadadonaméssuport als líders conservadors com Pablo Casado, Albert Rivera o els dirigents de Vox amb Santiago Abascal al capdavant, uns polítics que d’una banda asseguren que defensen els interessos del país i s’emboliquen amb la bandera nacional però de l’altra no els importa impedir un govern estable per tots els mitjans.
Pablo Casado simplement hauria de demanar al grup parlamentari popular que s’abstingués perquèPedroSáncheznoesveiésobligat a pidolar el suport d’Oriol Junqueras o de Pablo Iglesias. D’aquestamanera, tornaria el gest que els socialistes van tenir amb Mariano Rajoy quan es van abstenir per facilitar la seva investidura, malgrat les diferències que els separaven. La dreta, però, sempre ha anteposat els interessos de partit als interessos d’Estat.
AixíhovaferManuelFragaquan va cridar a l’abstenció en el referèndum de l’OTAN, mentre de sotamà animava els seus seguidors a votar a favor de la sortida de l’AliançaperenfonsarFelipeGonzález. És el mateix que va fer José María Aznar quan va negar cap mena de col·laboració als socialistes en la lluita antiterrorista. Per no parlar dela posicióadoptadaperRajoyen contra del pla d’ajust de Zapatero demandat per Europa per evitar la intervenció i que va tirar endavant per un sol vot gràcies als esforços deCiUiespecialmentdeJosepAntoni Duran i Lleida. Per no recordar tampoc la trama civil del cop d’Estat del 23-F davant un Jordi Pujolquenovadubtarniunsolinstant a posar-se a disposició del rei JoanCarles.“Tranquil, Jordi, tranquil!”. Com li agrada dir a Artur Mas, malgrat el que es diu “els nacionalistes catalans sempre hem estat més lleials al bé comú que no pas la dreta espanyola”.
Sembla que Albert Rivera segueix els mateixos passos. El líder de Ciutadanstéalasevamàlapossibilitat de garantir l’estabilitat pels pròxims quatre anys. Defet, les urnes indiquen amb claredat que els escons del PSOE i de Cs sumen la majoria absoluta que el país necessita. Un acord que tardaria 24 hores, ja que només caldria desempolsegar el pacte de legislatura a què es va arribar fa dos anys i que novaprosperarpel vetodePodem.
Per què fan això els líders de la dreta? Senzillament perquè és el que reclamen els seus votants. La seva prioritat passa per donar una puntada de peu a Sánchez abans que pensar en el bé comú. N’hi ha prou amb un exemple. Tres de cadaquatre votantsdeCsmanifesten un odi malaltís contra el dirigent socialista. La seva preferència és que el facin fora del govern a qualsevol preu. Per aquesta raó Rivera ha renunciat a convertir Cs en un partit frontissa, que va ser per al que va néixer.
Un govern de centreesquerra serviria per centrar el programa econòmic socialista