La Vanguardia (Català) - Diners
El camp europeu recela de l’acord UE-Mercosur
Després de 20 anys negociant, es va aconseguir l’acord comercial; 20 hores més tard, van esclatar les protestes
Alguna cosa realment important va haver de passar el 28 de juny quan una de les parts ho va encimbellar amb adjectius com “històric” i l’altra va vessar llàgrimes d’emoció quan ho va anunciar. Després d’exactament 20 anys de negociacions, la Unió Europea i Mercosur van aconseguir tancar un acord de lliure comerç. Les converses que van començar el 28 dejunydel1999iquevantravessar méspenúriesqueglòriesenla llarga travessia van recuperar optimisme les últimes setmanes i, després d’un esprint negociador de tres dies, van desembocar en un acord per a unmercat de 780 milionsdepersones, deles quals260al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai.
Vaseraquestpacteelqualelpresidentde laComissió Europea, Jean-Claude Juncker, va qualificar d’“autèntic moment històric”, mentre que, pel costat sud-americà, va aflorar l’emoció. “President, el felicito”, va dir Jorge Faurie, ministre d’Afers d’Exteriors de l’Argentina, enunsentimental missatged’àudio alseupresident, Mauricio Macri, que el va fer públic a Twitter. Ofegant les llàgrimes, el ministre li va comunicar que, després de 20 anys de negociació, “tenimacordUE-Mercosur”.
A Brussel·les els negociadors van esclatar en aplaudiments en el moment de l’acord. Molta emotivitat, però sense cap pausa va aparèixer un nou obstacle, convèncer dels seus beneficis alguns sectors, coml’agrícola, i alguns països, comFrança i Irlanda, onhiha una gran desconfiança i considerable oposició.
La Comissió Europea va tenir moltafanydesdel principiadestacar el missatge polític que s’enviava. En aquests temps que bufen vents proteccionistes, laUEiMercosur demostraven que el comerç internacional subsisteix malgrat les dificultats provocades per l’“Amèrica primer” de Donald Trump i el capitalisme d’Estat de la Xina. L’acord es va anunciar a Brussel·les quan a Osaka els líders mundials del G-20 mostraven les seves diferències sobre el comerç.
En resum, què implica aquest acord tan lloat pels seus autors i criticat pel sector agrícola europeu? Doncs suposa un mercat de 780milionsdepersonesperamercaderiesiserveis. Enqüestiódereducció d’aranzels, és el més gran que ha firmatmai la UE. Una dada ho avala. Les empreses europees s’estalviaran 4.000 milions a l’any enaranzels. Amés, incloufacilitats per proveir serveis i accés a la contractació pública.
Se’l sol caricaturitzar com un intercanvi de “cotxes per va