La Vanguardia (Català) - Diners
De Plató a Piketty
L’estrès tèrmic pot portar a una pèrdua de productivitat equivalent a 7.700 treballadors a Espanya en 10 anys
L’estrès tèrmic provocat per l’escalfament global implicarà unes pèrdues de productivitat a tot el món equivalents a 80 milions de llocs de treball a temps complet l’any 2030. Traduït en diners trinco-trinco són unes pèrdues econòmiques de 2,4 bilions de dòlars dels EUA (2.140 milions d’euros). Així ho conclou un nou informe de l’OrganitzacióInternacionaldeTreball (OIT).
Espanya és un dels països més perjudicats. S’estima que la pèrdua deproductivitatalpaísequivaldràa 7.700 treballadors, la meitat de la productivitat laboral que perdrà el sudd’Europaambla crisiclimàtica. En el millor dels casos. “L’informe de l’OIT es basa en unes projeccions d’un augment de la temperatura mundial d’1,5°C per a finals d’aquest segle, un escenari molt conservador si es té en compte que es parla d’augments d’entre 3°C i 5°C en comparació amb els nivells preindustrials”, explica Ana García, presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “El canvi climàtic és el principal risc a què s’enfronta l’economia i s’està accelerant”, adverteix Ana García.
L’estrèstèrmicté lloc, engeneral, a temperatures de més de 35°C i en condicions d’elevada humitat. L’excés de calor en l’àmbit laboral constitueix un risc per a la salut a la feina, ja que restringeix les funcions i aptituds físiques dels treballadors i la seva capacitat de treball i, en conseqüència, disminueix la productivitat, adverteix l’OIT. En casos extrems pot provocar insolacions, que podrien arribar a ser mortals.
Les elevades temperatures registrades aquest començament d’estiu, que han superat els 40°C a diverses regions, entrarien dins d’aquesta categoria. Una recent anàlisi duta a terme per científics del grup World WeatherAttribution adverteix que la crisi climàtica provocadaperl’homevacontribuir probablementdemaneradecisivaa agreujarlaintensitatdelagranonada de calor registrada a finals de juny, i que la probabilitat que hi hagimésonadesdecalorcomaquesta és actualment “almenys cinc vegadesmésgran”.
“Les feines que es veuran més afectades són aquelles que impliquen ser a l’aire lliure”, assenyala el professor d’Esade Enric Barlett. Més en concret, l’estudi de l’OIT preveu que el sector més afectat sigui l’agrícola, que ocupa 940 milions de treballadors a tot el món. S’estima que per al 2030 un 60% de les hores de treball perdudes a tot el món com a conseqüència de l’estrès tèrmic corresponguin a aquest sector.
La construcció també es veurà greument perjudicada, i es preveu que per al 2030 un 19% de les pèrdues d’hores de treball a escala mundial com a conseqüència de l’estrès tèrmic afectin aquest sector. Tant l’agricultura com la construcció tenen un important pes en l’economia espanyola.
No totes les regions del món es veuran afectades de la mateixa manera. A l’Àsia meridional i l’Àfrica occidentalseràonméshoresdetreball es perdran, amb una pèrdua de propd’un5% deleshoresdefeinael 2030, és adir, prop de 43milions i9 milions de llocs de treball respectivament. D’altra banda, cal destacar queels habitantsdeles regionsmés pobres seran els que pateixin les pèrdues econòmiques més grans, de manera que s’agreujarà encara mésel fenomen migratori. BREVE HISTORIA DE LA ECONOMÍA Niall Kishtainy Biblioteca Nueva Barcelona, 2019 338 pàgines Paper 22 € DE LA PUBLICIDAD A LA COMUNICACIÓN PERSUASIVA INTEGRADA Araceli CastellóMartínez i Cristina del PinoRomero ESIC. Madrid, 2019 420 p. | Paper 25 € Economia. Oikosinomos. Unaparaulagregaque al·ludia al govern de la casa. L’economia, resumeix Niall Kishtainy, professor de la London School of Economics, és l’estudi de la manera com les societats utilitzen els seus recursos. I és una qüestió, com demostra la situació de tants països, de vida omort. En un país molt pobre més del 10% dels nens no arriben als cinc anys de vida. Respondre a les preguntes econòmiques bàsiques ajuda a tenirvidesmillors. L’economiapotserunaforçade canvi. Alfred Marshallhova resumir dientque“els economistes han de tenir el cap fred però el cor calent”, descriure el món com un científic però amb compassió pel patiment humà. I intentar canviarlo. No sempre ha estat així, reconeix, com demostra la responsabilitat que ha tingut en l’última crisi el pensament econòmic. Els economistes necessiten, diu Kishtainy, ulls autocrítics i estudiar la història de l’economia hi ajuda veient com les idees hannascutdepreocupacionsicircumstànciesconcretes.
Kishtainy recorre aquesta història en un llibre fascinantiambvoluntatdivulgadoraquearrencaal món grec. Des de Plató, que buscava una societat idealgovernadaper reis filòsofsquenopodrien ser amos de propietat privada per evitar corrupció, a Aristòtil, que va imaginar l’economia tenint en compte les imperfeccions humanes: si es comparteixtotcomsuggereixPlatólespersonesesbarallaran encara més. Però en aquella Grècia van sorgir els diners iAristòtil ja va veure que hi havia una diferència entre el valor d’ús d’alguna cosa i el valor d’aquell mateix objecte per canviar-lo perunaltre. Això originava el comerç, que li va semblar antinatural: només calia obtenir el més necessari per a la casa. Malgrat ell, el comerç va prosperar a Grècia. Éselcomençamentd’unllibrequepassa pelsmonjos cristians medievals que van fer avançar el pensament econòmic, Adam Smith, Marx, Keynes, el dilema del presoner, la bogeria dels banquers del XXIi, nocaldir, eltemaestrelladelmoment, ladesigualtat, enquès’endinsaenelpensamentdePikettyoAtkinson, querecordenquetantlestecnologies que utilitzem com el model econòmic que tenim són eleccions nostres, i les de les últimes dècades han promogut de maneraintensa la desigualtat.
Plató volia uns governants sense diners i Aristòtil estava en contra del comerç
La comunicació persuasiva és el resultat de la suma de la comunicació estratègica i de la comunicació empàtica. Estratègiamésempatia. I en aquest volum s’aprofundeix en aquestes idees per identificar cap a on va la publicitat, un terme que, des del punt de vista de les autores, ha d’evolucionar cap al de comunicació persuasiva integrada. Revisen els elements bàsics de qualsevol paradigma comunicatiu –qui, a qui, què diu, com ho diu, en quin canal i amb quins efectes– adaptant-los a les particularitats de la revolució comunicativa actual al si de la societat col·laborativa i de la cultura participativa que han promogut les noves tecnologies. Si l’emissor és un anunciant que vol construir una marca útil, el destinatari, diuen, és un receptor expert en moltes coses però, especialment, en una: ser persona. Com es pot explicar de manera suggeridora imemorable el que el missatge persuasiu vol transmetre? El recurs als insights, l’storytelling i el branded content hi poden ajudar. Pel que fa al canal, les autores reflexionen sobrecomla persona s’ha convertit en el mitjà en si mateixa. I aborden l’estratègia a seguir des de l’enfocament de la convergència mediàtica i les narratives transmèdia.