La Vanguardia (Català) - Diners
Espanya suspèn en innovació
La inversió creix més d’un 6% i arriba fins a l’1,24% del PIB però continua per sota de la mitjana europea
Espanya ha tornat a suspendre en innovació tecnològica. La inversió de l’Estat en R+D+I va ser de 14.900 milions d’euros el 2018, segons les últimes dades disponibles a l’INE. Aquesta xifra suposa un increment d’un 6,3% respecte a l’any anterior i un augment per segon any consecutiu. A Catalunya la inversió va créixer un 7,2% i va arribar als 2.513 milions d’euros, un 23,5% del total espanyol.
Els resultats mostren com s’ha consolidat la recuperació de la inversió, que havia caigut sota mínims durant anys i fins al 2016. Tot i això, Espanya continua estant per sota de la mitjana de la Unió Europea. Mentre que la inversió a l’Estat va ser equivalent a un 1,24% del PIB, als països comunitaris va arribar a un 2,06%, segons les últimes dades disponibles a
Eurostat. L’objectiu de la Unió Europea era arribar a un 3% el 2020, un escenari llunyà almenys per a Espanya. En altres països més innovadors com Corea del Sud la inversió és d’un 4,5%; a Suècia i Suïssa, d’un 3,3%; a Dinamarca, d’un 3,1%, i a Alemanya d’un 3%. (La Xina i els Estats Units inverteixen poc més d’un 2%)
“A Espanya les polítiques d’innovació no han tingut prioritat ni pressupostos estables ni programes eficients”, lamenta Xavier Ferràs, professor a Esade especialitzat en innovació. El dèficit tecnològic per aconseguir els objectius europeus avui és de 21.213 milions d’euros, calcula. “Aquesta és la inversió addicional que hauria de fer l’economia espanyola, tant a escala pública com privada, per poder situar-se en un 3%”.
D’altra banda i com ja va passar el 2017, un dels aspectes més alarmants va ser la poca execució del pressupost públic destinat a R+D+i. El 2018 el Govern central havia pressupostat 7.003 milions d’euros i finalment només es van consignar 3.278 milions, és a dir, ni la meitat del total. Segons el professor, aquest problema s’explica per l’excessiva complexitat burocràtica i la ineficiència financera dels seus instruments, com les dures condicions a què han de fer front les empreses per aconseguir aquest tipus de crèdits.
Precisament són les empreses les que impulsen la inversió en i+D+i en el conjunt de l’Estat espanyol. Segons l’INE, més d’un 56% de la inversió la va desemborsar el sector privat. La van seguir l’ensenyament superior, amb més d’un 26% del total; l’administració pública, amb un 17%, i finalment, el 0,3%, restant del sector de les institucions privades afany de lucre.
Per capgirar aquesta situació, el professor suggereix establir un pla nacional de recerca i desenvolupament i competitivitat, coordinar les polítiques d’investigació amb les del sector industrial, potenciar els clústers a nivell territorial, crear mecanismes àgils de finançament especialment per als projectes que estan en una fase més inicial, i reforçar els centres tecnològics dotantlos d’estabilitat financera, massa crítica i capacitat investigadora. sense
Com el 2017, la meitat del pressupost públic en R+D+I no es va executar per culpa de la burocràcia