La Vanguardia (Català) - Diners
El món digital tampoc no és lliure d’emissions
Les noves tecnologies contribueixen a reduir la petjada de carboni, però tenen el seu propi impacte mediambiental
Cada minut s’envien 150 milions de missatges de mòbil o es fan més de 2,4 milions de cerques en línia. I creixent... Les emissions de gasos d’efecte hivernacle com a conseqüència del trànsit digital ja són semblants a les del sector aeri, un dels grans contribuïdors al canvi climàtic. Que no les vegem no vol dir que no es produeixin.
Aquestes emissions són conseqüència, sobretot, del consum energètic que requereixen les tecnologies digitals. “Si internet fos un país seria el sisè per consum d’energia del món, amb una despesa semblant a la de Rússia”, explica Jaume Salom, investigador de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (Irec). Al darrere d’aquest elevat consum hi ha els centres de dades, “unes sales amb ordinadors funcionant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i que necessiten ser refrigerades contínuament”, afegeix Salom.
Què es pot fer per reduir les emissions que són conseqüència d’aquesta activitat? “Invertir en eficiència energètica i en energies renovables”, respon l’expert de l’Irec. Una altra opció cada vegada més habitual és “la instal·lació dels centres de dades en països freds a fi de reduir les necessitats de refrigeració”, afegeix Salom. També s’espera una disminució de la petjada de carboni amb la implantació del 5G (vegeu el text complementari).
Gegants del sector com Facebook, Apple i Google s’han compromès a reduir la despesa energètica i a apostar per les renovables. Les operadores i altres empreses relacionades amb el món digital també estan emprenent aquest mateix camí. El problema és la inexistència d’“una legislació agressiva que obligui a complir certs objectius o a pagar per excessos”, denúncia Rodrigo San Martín, expert en telefonia i tarifes del comparador de telefonia i internet roams.
Malgrat l’impacte sobre el canvi climàtic que té el trànsit digital (que augmenta a mesura que
La implementació de les xarxes 5G reduirà el consum d’energia per bit en un 60% en comparació amb el 4G, a causa que el seu ús només requerirà un 10% de l’energia que necessiten les xarxes actuals, segons un projecte conjunt d’Orange, Ericsson i Huawei. Aquesta disminució suposarà un 15% menys d’emissions de diòxid de carboni. L’arribada del 5G també portarà més velocitat, o ample de banda, una latència (temps de resposta) molt baixa i una densitat de connexió molt elevada. creixen les nostres necessitats de dades), les tecnologies digitals contribueixen a la disminució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En la majoria de casos, parlar de tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) equival a parlar de més eficiència (produir el mateix amb menys), i, per tant, a menys emissions de gasos d’efecte hivernacle. “Ens brinden informació que ens ajuda a ser més eficients, com passa, per exemple, amb els comptadors de llum intel·ligents”, assenyala Josep Paradells, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Paradells també indica que eviten o retallen desplaçaments gràcies a solucions com el teletreball, les videoconferències o les aplicacions per trobar places d’aparcament més fàcilment.
S’estima que les tecnologies digitals poden ajudar a reduir les emissions de CO2 en un 15% per a l’any 2030, segons l’Exponential Climate Action Roadmap. Aquesta disminució es deu a la implantació de solucions en els sectors energètics, manufactura, agricultura i altres usos del sòl, edificis, serveis, transport i comerç. 7 DESPATXOS Francesc Cabana Mobil Books 283 p | Paper, 18,90 €
LA ALQUIMIA DE LAS FINANZAS George Soros Valor Editions 454 p. | Paper, 32€
George Soros, ja gairebé nonagenari, continua sent, sens dubte, l’especulador més famós del món. Amb el seu Quantum Fund va aconseguir dècades de rendibilitats sorprenents i, entre altres proeses, va posar contra les cordes el Banc d’Anglaterra, i va provocar una crisi monetària que va treure la lliura del mecanisme europeu de canvi i li va fer guanyar 1.000 milions de lliures durant el dimecres negre del 1992. Amb la seva immensa fortuna l’especulador és, des de fa dècades, un enorme filantrop que ha finançat associacions de la societat civil i creat universitats a l’Europa de l’Est –va néixer a Hongria com a György Schwartz– per fomentar les societats obertes. Al capdavall, va ser alumne de Karl Popper. Aquests suports monetaris l’han convertit en blanc preferit de l’extrema dreta europea, especialment l’hongaresa, que ha obligat a emigrar a la seva seu de Viena a la Central European University. Ara Valor Editions recupera el seu llibre seminal La alquimia de las finanzas, en què ja exposa la teoria de la reflexivitat en què no ha deixat d’aprofundir, i, a partir d’aquesta, denuncia, paradoxalment, el fonamentalisme de mercat per creure que deixar actuar lliurement als mercats financers garanteix una assignació òptima de recursos.