Memòria irreverent

La cara més coneguda de Francesc Cabana és la d’autor d’història econòmica, de llibres sobre empreses i bancs catalans. Ara bé, com assegura el titular d’aquest llibre, 7 despatxos, Cabana ha desenvolupat moltes altres activitats en 60 anys de vida laboral. La que va marcar per sempre la seva trajectòria va ser la d’haver estat nomenat secretari del consell de Banca Catalana, l’entitat financera que va promoure Jordi Pujol, el seu cunyat. Però n’hi ha més. Cabana va treballar com a consultor per al Banc Mundial en diferents països africans, va ser president de la Fundació Catalana i, els últims anys, de l’Ateneu Barcelonès.

Cabana assegura que el llibre són unes memòries “més aviat amables”. No s’ho creguin. Hi ha moments d’humor blanc, com quan visitava potentats congolesos per cobrar-los crèdits impagats del Banc Mundial, o quan, després de negociar amb representants algerians, descobria que el seguien pels carrers de Barcelona. Però també hi ha venjances contra més d’un alt funcionari madrileny, contra els gestors d’una antiga caixa d’estalvis –aleshores coneguda com la dels “marquesos”– i fins i tot contra el director d’una escola de negocis barcelonina. Tampoc no s’estalvia descripcions a l’hora d’explicar la reacció escèptica de l’acadèmia quan va començar a escriure sobre història d’empreses. I també hi ha moments que amplien el camp de visió del que va ser la societat barcelonina dels anys seixanta i principis dels setanta. Des d’un jove Lluís Llach que confessa a Cabana que dubta entre dedicar-se a la cançó o a l’economia fins a la importància dels grafòlegs (en aquest cas, el pare de l’escriptora Montserrat Roig) per detectar les firmes falsificades en el món dels negocis.

Part del llibre està dedicat a la història dels bancs en què va treballar o que va conèixer com a conseqüència de càrrecs de representació. Amb tot, aquesta és la part que ja coneixen els seguidors de Cabana. I és la que queda més llunyana. Potser perquè el món de la banca que descriu avui és un fantasma, el record d’un sector que ho va ser gairebé tot i que avui es troba en fase d’accelerada desaparició.